Cerca de crítiques

Enquesta

Quan hi ha un gran director

14/6/2016 |

 

Programa: Obres de von Schillings, Strauss i Mussorgski

Lloc i dia:Palau de la Música Catalana

Von Schillings: preludi de Mona Lisa

Strauss: Concert per a trompa i orquestra núm. 1

Mussorgsky-Ravel: Quadres d’una exposició.

Stephan Dohr, trompa. OSV. Víctor Pablo Pérez, director.

Palau de la Música Catalana. 11-6-16.

 

L’OSV va tancar la seva temporada simfònica al Palau de la Música Catalana amb una assistència menor a l’estimable en un programa que per repertori, per intèrprets i per mèrits artístics va ser un dels millors dels darrers temps. L’orquestra rubricava d’aquesta manera una etapa d’innegable creixement a la que Víctor Pablo Pérez sempre hi ha aportat una homogeneïtat i una cohesió fefaents al so de conjunt. Quelcom a potenciar la propera temporada i un dels reptes del futur nou titular James Ross.

Com va escriure un crític català ja retirat i referent meu, Victor Pablo és d’aquells concertadors que cal escoltar amb els ulls perquè el seu gest informa del que passa, passarà o hauria de passar tot propiciant reflexions alliçonadores. Sense batuta, amb un gest entenedor com pocs i basat en el moviment de canell, defensa la seva proposta amb arguments sòlids, poc discutibles i uns resultats que com a mínim generen admiració. Amb Víctor Pablo no és l’ultraprecisió la que malda per assolir garanties, sinó la claredat constant i un color, unes dinàmiques i unes tensions canviants i, per tant, expressives amb unes veus i correspondències internes que fan lluir les famílies instrumentals amb delectació. Si el preludi de l’òpera Mona Lisa de von Schillings va ser-ne el tast, els Quadres d’una exposició de Mussorgski van ser-ne la constatació. La primera, per cert, és una pàgina postwagneriana molt ben escrita i abordada amb intensitat, expressivitat i equilibri entre passió i fermesa en els mandres melòdics i els canvis de trama en les textures. Les notes al programa de mà no citaven ni la data d’estrena.

Entre Schillings i Mussorgsky el Concert per a trompa núm.1 d’Strauss figurava com un altre encert en la, sovint, reclamada varietat de repertori a l’OSV. L’economia de treball es va notar en un sentit expositiu de l’obra més exigent del que sembla per a l’orquestra. El domini absolut (fraseig, afinació, fiato i dinàmiques) d’Stephan Dohr, solista de la Filharmònica de Berlin, quedava arrodonit amb el bis de Messiaen en que salts intervàl·lics, contrast de registres, pianíssims extrems amb perillosos glissandi eren més que un cúmul d’efectes i exhibició tècnica escrita des de l’austeritat del segle XX. Senzillament brillant.

En Mussorgski les intencions, el joc de colors i els diàlegs entre seccions es percebien clars. Víctor Pablo Pérez és un constructor d’orquestres que deixa tan ben apuntades les idees durant els assajos que només cal esperar-ne l’acompliment durant el concert. Entre els detalls més significatius cal destacar el fraseig d’ “El vell castell”, de difosa malencolia i destacant passatges de les violes; la frondositat de les cordes en un crescendo de gran orquestra simfònica bastit per una percussió marcadament tràgica a “Bydlo”; els acords penetrants i abismals de les “Catacumbes” i les proporcions quasi brucknerianes per amplitud, sonoritat plena i emocionant, molt emocionant, de “La gran porta de Kiev”, que corroboraven que les visites del director burgalès a l’OSV extreuen el millor d’aquesta orquestra a diversos nivells: entrega absoluta i el resultat, memorable i fortament ovacionat. La Quarta de Mahler programada per la propera tardor desperta molt més que il·lusió.

 

Albert Ferrer Flamarich
Diari de Sabadell