Cerca de crítiques

Enquesta

'Madama Butterfly' a Perelada

'Madama Butterfly' apoteosi a Peralada de Cristina Gallardo-Domâs

6/8/2004 |

 

INTÈRPRETS PRINCIPALS:Roberto Aronica, Cristina Gallardo-Domâs, Claudia Marchi i Antonio Salvadori
DIRECCIÓ D'ESCENA Lindsay Kemp
DIRECCIÓ MUSICAL Marco Armiliato
LOCAL Castell de Peralada
DATA 2 d'agost del 2004

El muntatge de Kemp no té grans revelacions però està ple d'al.licients.

Com insinua la foto de portada del programa de mà, la Madama Butterfly estrenada a Peralada havia de tenir una protagonista absoluta: Cristina Gallardo-Domâs. La foto procedeix de la producció de la Royal Opera House londinenca que aterrarà a Barcelona el 2006, i per la seva actuació la soprano xilena establerta a les Canàries va rebre més d'un revés ("el seu coqueteig a l'escena inicial amb Pinkerton està completament fora de lloc", va escriure el crític de The Guardian, que així mateix va qualificar la seva escena final com a "horriblement cutre"), però també el premi Laurence Olivier, en competència amb, entre altres, Simon Keenlyside i Felicity Palmer.

A Peralada Gallardo-Domâs va agradar. Segueixen sorprenent els seus moviments, que horroritzarien més d'un especialista en cultura japonesa, però ella canta una Butterfly de molt vella escola, i això li proporciona rèdits en bona part de l'afició. La veu li surt molt lírica, i opera molt bé amb el legato, frasejant amb intenció i intensitat dramàtica.

La soprano, que va cantar la seva última Butterfly en un muntatge de Bob Wilson, va actuar a Peralada d'acord amb les idees sobre el personatge de Lindsay Kemp, que firma una producció que, a diferència de la seva Flauta màgica, es mostra a vegades estàtica en excés. En resum, tot i algunes apostes que poc aporten a la lectura de l'òpera, la versió de Kemp ni molesta ni proposa moments memorables. De la resta del repartiment vocal va destacar la Suzuki de Claudia Marchi, tant per la bona actuació com per l'estrafolari maquillatge i vestuari amb què va sortir a escena, que sumats a la gestualitat li conferien a vegades un aire de transvestit d'opereta.
Un altre dels interessos de les funcions de Peralada se centrava en la prestació de l'Orquestra Simfònica de Barcelona, que a trets generals, sota la direcció amb cert grau de rutina de Marco Armiliato, va complir.

Peralada es va apuntar l'èxit, en qualsevol cas, de col.locar al seu currículum el debut a Catalunya d'una de les Butterfly de referència del futur immediat de la lírica, una Cristina Gallardo-Domâs que, amb el personatge més madur i solucionant certes asprors tècniques, aixecarà passions fins i tot més enceses. Pròxima cita: 2006 al Liceu.

Joan Anton Cararach
El Periódico