Cerca de crítiques

Paraules:
Tema:	TotBandes sonoresInfantilMúsica de cambra i solista instrumentalMúsica sacraMúsica simfònica i concertantÒpera i sarsuelaRecital vocal i liedSense classificar
Inici:
Fí:

Ajuda

Enquesta

El tour de force d’Isabelle Faust

3/5/2016 |

Programa: Isabelle Faust

Lloc i dia:Palau de la Música Catalana

Isabelle Faust | Foto Felix Broeder

Ja des de la primera nota, Isabelle Faust va fer sortir un so càlid i brillant del violí. La seva manera de tocar era dolça i amorosa, sense lloc per a asprors, sense duresa. Impressiona la puresa cristal·lina del seu so, segurament en part perquè toca l’esmentat instrument, concretament l’anomenat “Bella Dorment”, de 1704. Però cap intèrpret mediocre no trauria el màxim potencial del millor instrument del món. En la seva manera de tocar, Faust transmet una interiorització profunda de les obres que interpreta. El seu Bach va ser brillant, però no expansiu, sinó íntim, i això va permetre copsar amb més nitidesa la profunditat gairebé mística d’aquestes sonates i partites.

Tècnicament, l’execució d’Isabelle Faust va ser la perfecció absoluta. Només podríem fer-hi alguna objecció d’estil en alguns passatges un pèl massa mecànics de notes ràpides en arc amunt i avall per manca de dinàmiques d’intensitat; però en canvi, quan tocava fent passades llargues, ja fos una sola nota o un seguit molt ràpid, demostrava el so cristal·lí de l’instrument.

Curiosament, no se sap si aquestes partites –compostes seguint l’estructura de les suites barroques– i sonates es van interpretar en vida de Bach, i en cas afirmatiu, qui va fer-ho. Per tant, no són obres amb dificultats ad hoc, pensades per a cap instrumentista concret. Avui dia, però, l’execució integral de les tres sonates i les tres partites conforma un repte immens per a qualsevol violinista i alhora un plaer espiritual per a l’oïdor. Perquè no són un exercici de virtuosisme buit, sinó que sota les dificultats tècniques hi ha una gran profunditat.

El so magnètic del violí d’Isabelle Faust i la seva intel·ligència interpretativa van tenir el públic d’un Palau ple subjugat, escoltant atentament el seu recital. Al final, tothom dempeus, va ovacionar Faust per una interpretació meravellosa que ens havia fet emmirallar en l’abisme de l’obra per a violí sol de Bach.