Cerca de crítiques

Enquesta

Factor diferencial

3/5/2016 |

 

Programa: Obres de Beethoven

Lloc i dia:Teatre Principal de Sabadell. 29-4-16

Obres de Beethoven

Arnau Tomàs, violoncel. Kennedy Moretti, piano.

Teatre Principal de Sabadell. 29-4-16.

 

Ho escric massa sovint però és un clam i cal insistir-hi davant l’èxit de passat divendres: el cicle de cambra de Sabadell presenta propostes de gran nivell no sempre correspost en assistència, entusiasme del públic i repercussió en els mitjans de comunicació. L’actuació del duo format pel violoncelista Arnau Tomàs i el pianista Kennedy Moretti, ambdós referències pedagògiques del seu instrument i professors de l’Esmuc, quedarà com una altra de les cites memorables d’aquesta temporada i del 2016 en general del calendari musical sabadellenc.

El recital integrat per les sonates números 2, 3 i 4 de Beethoven tancava una temporada que, malgrat la reducció pressupostària, ha convençut amb convocatòries com la del Trio Ludwig, de Daniel Ligorio o l’actuació del sabadellenc d’adopció Bernat Castillejos. Tres cites amb repertoris, formacions i motius diversos que van assolir una excel·lència no prou lloada pel públic que en altres contrades s’hagués posat dempeus.  

La vetllada va ser una exhibició d’intensitat expressiva, perfecció tècnica i unes lectures vibrants, plenes d’alenades romàntiques que no deixaven escletxa a l’ensopiment. Àgils en els canvis de ritme, de pulsació nítida i una sonoritat plena, Tomàs i Arnau van oferir una lliçó de musicalitat realçant les intencions dramàtiques d’un corpus que marca el devenir de violoncel com a solista romàntic partint d’una herència barroca en el cas de la número 2 i assolint un flux de consciència i abstracció ultramoderna en el cas de la Tercera i la Quarta. 

Més enllà del refinament i l’idiomatisme dominants, la correspondència permanent d’idees deixava entreveure la facilitat comunicativa en l’expressió. Els detalls sobresortien sols: jocs de nota llarga-breu a la Quarta sonata, atacs d’arpegiats i articulació pulcríssims de Moretti o incursions en la corda aguda imitant el so de violí (instrument que sí va estudiar Beethoven) de Tomàs. Un intèrpret que, per la qualitat i la quantitat de visites, sol i acompanyat, es pot considerar el factor diferencial de les dues darreres temporades organitzades per Joana Soler.  

Al final les variacions sobre un tema del Judes Macabeu de Händel del mateix Beethoven sobrepassaven la mera propina i requerien aixecar-se de la cadira. I no per marxar. L’anècdota del concert la va marcar l’ús de les partitures amb Ipad. Sembla que l’era digital ja no es conjuga en futur entre alguns intèrprets nostrats.

Albert Ferrer Flamarich
Diari de Sabadell