Així, la «Barcelona, arxiu de la cortesia» de la qual parla l’hidalgo, li va rendir el millor homenatge possible. Savall, amb la col·laboració de Sergi Grau i Manuel Forcano en la selecció dels textos, ha edificat un programa que, en ordre cronològic, s’atura en els passatges més rellevants de la trajectòria de l’escriptor i els omple d’aquella música que «compon els ànims descompostos i alleuja els treballs que neixen de l’esperit».

El treball d’investigació en els fons del patrimoni musical espanyol arriba en aquest muntatge a una gran altura. Darrere de cada intervenció de l’expressiu recitador, animada amb filigranesques melodies de fons, apareix el virtuosisme dels instrumentistes, començant per la viola de gamba soprano del director, i les veus dels components de La Capella Reial. Entre els solistes instrumentals, van destacar Driss el Maolumi (oud), Hahan Güngör (kanum) i Dimitri Psanis (santur i guitarra morisca).

Van il·lustrar el recorregut vital de Cervantes seguidilles, sarabandes, xacones, madrigals, nadales, villanescas, motets i peces de difunts com l’emocionant Versa est in luctum final de Tomás de Luis de Victoria, que va complementar El testamento de Don Quijote, de Quevedo.

La narració d’arribada de Don Quixot i Sancho a Barcelona la vigília de Sant Joan i el seu descobriment del mar va ser un altre dels moments emotius, així com les al·lusions al captiveri d’Alger i fins i tot la lectura, amb efectes sonors, del ban de l’expulsió dels moriscos. Abans d’oferir un bis, Savall va fer una crida a trobar solucions al problema dels refugiats. Un brillant pròleg a la diada de Sant Jordi.