Cerca de crítiques

Enquesta

Celebrant Shakespeare

12/4/2016 |

 

Programa: Obres de Rota, Txaikovski, Prokófiev.

Lloc i dia:Teatre Principal de Sabadell. 8-4-16

Obres de Rota, Txaikovski i Prokofiev.

Joel Joan, narrador. OSV. Rubén Gimeno, director.

Teatre Principal de Sabadell. 8-4-16.

 

En més d’una ocasió he lloat els programes de l’OSV per les variants i un considerable capgirament del format estàndard de concert. El programa del passat cap de setmana vestia el reclam musical shakespearià del Romeu i Julieta amb la presència d’un narrador en la vessant literària i teatral.

En aquest sentit a l’adient recitat de l’actor Joel Joan a partir de cartes i poemes sobre l’amor procedents de diversos autors, només li va mancar major memorització per dotar de fluïdesa uns textos ben escollits i intercalats. Així es va notar en la suite escrita per Nino Rota, un dels grans compositors del segle XX, per a la pel·lícula de Franco Zeffirelli de 1968. Aquest va ser un bon pòrtic interpretat amb delicadesa i cura en que es va encertar en la col·locació de les tres trompetes sul palco de la fanfara, aconseguint l’efecte d’espaialitat, dialèctica i simbolisme implícits.

Txaikovski i Prokofiev

En un concert com aquest no hi podia faltar l’obertura-fantasia de Tchaikovski que va ser la interpretació més irregular de la nit. Tot i subratllar colors i accents de tragèdia en les cordes greus, la introducció va tenir una secció de fustes poc cohesionada i dins una lectura de tempo tendent a ràpid –no precipitat- i ben sostingut, va pecar de rigidesa, de mancada de fluïdesa. No va ser fins a la reexposició amb el retorn del tema d’amor que es va trobar la volada lírica i la concentració predominants també a la segona part amb la selecció del ballet de Prokófiev.

Aquí la vehemència i agressivitat de “Montescs i Capulets”, el fraseig apassionat de “Romeo i Julieta” i l’exercici de virtuosisme i motricitat, especialment per a la corda, a la “mort de Tybalt” van copar l’entusiasme de l’auditori amb una coda tendent a bombàstica difícil de texturar, sobretot amb una acústica com la del Teatre Principal. Un teatre que, insisteixo, no hauria de ser un emplaçament tan recurrent en les convocatòries de la Simfònica a la seva ciutat. La gerència de la formació i l’Ajuntament han de trobar solucions imminents per ampliar el nombre de programes i poder-los oferir a La faràndula. És necessari per a una major captació de públic i, especialment, per a programes com aquest per gran orquestra.

Notes al programa

Enguany he desqualificat sovint els programes de mà pel seu camí erràtic, parcial i poc útil. En aquesta ocasió, però, cal reconèixer l’encert de la perspectiva i el contingut il·lustrant claus històriques i estètiques de la fascinació shakespeariana durant el Romanticisme.

Albert Ferrer Flamarich
Diari de Sabadell