Cerca de crítiques

Enquesta

Mutter i Vivaldi, una combinació màgica

8/4/2016 |

 

Programa: Anne-Sophie Mutter

Lloc i dia:Palau de la Música Catalana

Sense cap mena de dubte, Anne-Sophie Mutter és una de les intèrprets més brillants del firmament musical dels nostres dies. La setmana passada va demostrar-ho novament al Palau de la Música, en un concert en què la violinista alemanya s’acompanyava de la seva orquestra, The Mutter Virtuosi, formada per joves músics sorgits de la fundació que porta el seu nom. Amb un programa molt llaminer que incloïa Les quatre estacions, van fer les delícies dels paladars més exigents en una interpretació d’antologia.

Anne-Sophie Mutter, una dona guapíssima amb aspecte d’estrella de cine, va aparèixer a escena amb un vestit fúcsia tan enlluernador com el seu art. La primera peça del programa era una quasi estrena, ja que es tractava d’una obra escrita el 2014 per André Previn –col·laborador i exmarit de Mutter–, el Nonet per a dos quartets de corda i contrabaix, compost per encàrrec d’I Virtuosi i dedicat a Anne-Sophie Mutter. És una obra dura, sòbria, a vegades violenta, plena de contrastos. Mutter era la primer violí d’un dels quartets i la líder del conjunt, que va demostrar un elevat nivell tècnic i una gran compenetració entre els nou instrumentistes. The Mutter Virtuosi és un grup de solistes format el 2011 per becaris i exbecaris de la Fundació Anne-Sophie Mutter, amb la finalitat d’introduir els joves artistes en la vida professional i posar-los en contacte amb el públic.

Després, en el Concert per a dos violins en re menor, BWV 1043, va sortir la resta de músics: un total de quatre violins primers, quatre segons, dues violes, dos violoncels i un contrabaix. Evidentment, Mutter va interpretar una de les dues parts solistes. Per a l’altra va optar per donar veu a tres violinistes del conjunt, un de diferent per a cada moviment. En el Vivace inicial Mutter va abusar un pèl dels ornaments, però la interpretació va ser del tot reeixida, amb un predomini clar dels dos violins solistes, especialment en el Largo ma non tanto, en què el conjunt de cordes va tocar molt piano. Val a dir que els tres violinistes de The Mutter Virtuosi van demostrar un altíssim nivell tècnic.

Però on Anne-Sophie Mutter ens va hipnotitzar va ser a la segona part, en una interpretació perfecta, brillant i explosiva de Les quatre estacions. L’orquestra va sonar de manera absolutament compacta i compenetrada, com un sol cos, que ara secundava, ara dialogava amb Mutter. Les quatre estacions, és a dir, els concerts op. 8 núm. 1-4, són música eminentment descriptiva, paradigma de la música programàtica basada en escenes de la natura i la vida quotidiana. The Mutter Virtuosi van excel·lir en la plasmació sonora dels fenòmens naturals que descriu cada passatge de la música de Vivaldi, fent abundants contrastos d’intensitat i de ritme, i a L’hivern, tocant amb un so aspre que emulava el fred i la gelor.

Mutter va mostrar un cop més una tècnica immaculada i un domini absolut del violí que li permet fer la pirueta més complicada i que sembli fàcil. És sobrer lloar-li les virtuts: so a la corda, afinació perfecta, sobrietat, dobles cordes netíssimes,… Més enllà de la tècnica, Anne-Sophie Mutter és una música de cap a peus que interioritza cada peça que toca per exterioritzar-la i fer el públic partícip del seu art. Enguany celebra quaranta anys de carrera, i és que el nivell que ha assolit no és cosa de quatre dies. Mutter és una artista completa: a banda de ser una de les millors violinistes del món, ha creat una fundació per donar ales i embranzida als joves músics amb talent a través del conjunt que porta el seu nom, i també ha col·laborat amb compositors contemporanis que han escrit obres per a ella. Com a propina ens va obsequiar amb una versió per a solista i orquestra de l’Ària de Bach. Una delícia més com a colofó d’un concert que va fer rendir el públic als peus de la diva.

Elsa Álvarez Forges
Núvol