Cerca de crítiques

Enquesta

Quan una massa no és massa

5/4/2016 |

 

Programa: Bach: La passió segons Sant Mateu

Lloc i dia:Palau de la Música Catalana

Sara Blanch, soprano. Eulàlia Fantova, mezzosoprano. Carles Prat, tenor. Joan García-Gomà, baix. Agrupació Coral de Matadepera, ARSinNOVA Cor de Cambra, Cantabile Cor de Cambra d’Olot, Cor Ciutat de Mataró, Cor Ciutat de Tarragona, Cor de Cambra Tyrichae, Coral Ginesta de Cervera, Orfeó Manresà, Orfeó Nova Solsona, Cor infantil de l’Orfeó Manresà, Cor infantil Tarragona, Cor veus blanques Conservatori de Terrassa, Coral infantil Nova Cervera, Coral Juvenil Rodamón, Labinota Cor infantil Tortosa. Elies Barberà, narrador. OSV. Xavier Puig, director.

Palau de la Música Catalana. 2-4-16.

                           

Han sobreviscut dues de les cinc passions litúrgiques de Bach i el temps ha dotat la de Sant Mateu d’un embolcall de misticisme que no amaga la seva matriu, la de Sant Joan, molt retocada per Bach. Estrenades a Leipzig, són com trams successius d’un mateix ritu: dreturera i utilitària la de Sant Joan (1724), visionària i més desenvolupada la de Sant Mateu (1729), un oratori ja, romantitzat per la tradició.

En aquesta línia va discórrer la interpretació de Xavier Puig al capdavant de l’OSV i un aplec coral que reunia fins a 15 entitats diferents. Tot una proesa, de resultats més que satisfactoris en un projecte que entre finals de març i principis d’abril haurà circulat per nou poblacions catalanes. Entre aquestes, Sabadell en queda exclosa.

Sens dubte aquesta és una de les iniciatives més atrevides, significatives i valuoses d’una Simfònica del Vallés que, com he escrit en anteriors ocasions, fa valer el nominatiu d’orquestra Nacional de Catalunya que llueix una altra orquestra. Aquesta Passió rememora l’esperit de trobada i de certamen coral (com a la resta d’Europa des del segle XIX) en una activitat que, recordem-ho, va gestar una tradició convertida en emblema nacional.

Obra llarga i esgotadora, quedava repartida entre les corals que cantaven alguns números en alemany i en català sota el gest clar, enèrgic i expressiu en mirada i cos de Xavier Puig. Un director a qui voldria escoltar més sovint en les nostres temporades simfòniques. Obviant les puntuals mancances tècniques, la prestació dels conjunts en texturació, dicció i energia van ser més que bona demostrant cohesió, potència i una disciplina que subratllen el mèrit de Xavier Puig com a director, dels preparadors de cada formació i de la coordinació en general. Sobretot, atenint a que la professionalitat coral –econòmica almenys- és una excepció en l’organigrama català. No era fàcil i assolit l’objectiu el factor diferencial és obvi.

A destacar la fermesa de les corals infantils i les excel·lents aportacions individuals de l’oboè, les flautes i el violoncel tot i el so lleugerament descompensat del conjunt. No així, la presència del teclat electrònic comprensible durant la gira però contraproduent al Palau de la Música. Sigui qüestió de l’OSV o del mateix Palau, a la casa gran clavicèmbal i orgue, si us plau.  

El quartet solista

El cronista és tan partícip de prioritzar els cantants catalans en aquest repertori. El quartet solista va resultar desigual essent la soprano Sara Blanch la més satisfactòria tant en afinació com en expressivitat. No debades, en tots quatre s’hi percebia un rerefons de musicalitat gens menystenyible, però en el que una veu era falta de potència i projecció, en una altra sobresortia una tècnica vinguda a menys i dificultats de tessitura. Tot i això, oportunitats com aquestes són significatives per rodar repertori i créixer artísticament entre la cantera catalana. Meritori Elies Barberà com a narrador igual que l’anònima veu (segons el programa de mà) de Jesús.   

 

Albert Ferrer Flamarich
Diari de Sabadell