El retorn de Kazushi Ono per dirigir divendres l’OBC, després de quatre mesos d’absència, va contribuir a recuperar el clima creat a inicis de temporada amb els concerts de la Sagrada Família i el dedicat a Ravel. El titular de la formació es va enfrontar a un programa romàntic encapçalat per una estimulant Quarta de Brahms, en l’inici del seu projecte dedicat a interpretar i gravar la integral de les simfonies del compositor alemany, i que es va completar amb el Concert per a piano i orquestra de Schumann, amb el cubà Jorge Luis Prats com solista, i Manfred de Xavier Montsalvatge.

Ono va tornar a demostrar, sobretot amb Brahms, la seva capacitat per aconseguir un so vinculat a les emocions que s’ha posat com a meta en el seu treball amb els músics. La formació, en una actuació que va anar millorant al llarg de la interpretació de la simfonia, va transmetre el caràcter tràgic i heroic de la partitura, expressada especialment en el primer apassionat moviment. Del meditatiu i melancòlic Andante moderato, amb aires de rèquiem, l’orquestra va saltar a l’animat i fresc Allegro giocoso, ple de contrastos. Les variacions sobre el mateix tema de la xacona final van coronar una bona execució d’aquesta obra mestra amb totes les seccions ben greixades.

El director, que reparteix la seva responsabilitat amb la Simfònica Metropolitana de Tòquio i l’Òpera de Lió, tornarà al març amb les seves cites amb Prokófiev i Xostakóvitx, que permetran fixar més les línies de la seva influència en una orquestra a la qual, si jutgem pel que s’ha vist sota la seva batuta, li aniria bé un treball més intensiu amb el músic japonès que el que li permet el contracte.

El concert de Schumann va ser una festa per a Prats en ajustat diàleg amb l’orquestra. El pianista va desplegar tota la seva gamma de recursos, amb una actuació plena d’intensitat, musicalitat i de la sensibilitat que exigeix una creació allunyada d’efectismes. L’aclamada actuació va propiciar ni més ni menys que tres propines amb temes populars que li van permetre exhibir el seu lúdic virtuosisme.

L'obra de Montsalvatge per al ballet ‘Manfred’, inspirat en un poema de Lord Byron, va introduir el llarg programa. La peça, de caràcter simfònic, va permetre l'equilibrat lluïment de l'orquestra, amb especial brillantor del concertino convidat, Ladislau Horvath.