Cerca de crítiques

Enquesta

Ute Lemper a Perelada

27/7/2004 |

 

Títol: Voyage.
Intèrprets: Ute Lemper (veu); Mark Lambert (guitarra); Werner Vana Gierig (piano); Gregory Jones (baix); Todd Turkishier (percussió
Lloc: Festival de Peralada.
Dia: 25 de juliol del 2004

El físic de Ute Lemper evoca, encara més estilitzat, el de les antigues vamps, un referent amb el qual juga amb el seu humor seductor i vivíssim de dona intel·ligent i lliure. Lemper, a més, és una vampira consumada de diverses formes i personalitats musicals: tant pot interpretar els temes de Brecht i Kurt Weill, dins de la tradició del cabaret intel·lectual i crític, com coquetejar amb el musical anglosaxó. Recrea de forma magistral el món vital i esquinçat d'Edith Piaf. També el de Jacques Brel. Això mentre pot capbussar-se amb entusiasme en la recerca sonora del freejazz. Tot ho fa de manera esplèndida i també amb llibertat. Tant és així que la vampira Lemper xucla amb voracitat, però tot ho transforma amb la seva personalitat. Lemper es metamorfosa, però a la vegada, fugint de la pura mimesi, transfigura el que interpreta. Ho va tornar a demostrar en el seu concert de diumenge a Peralada, on, lluint un vestit vermell fascinant, va presentar el seu espectacle Voyage i va anar-se animant a l'escenari fins a arribar a expressions culminants del seu art interpretatiu, que es fa indestriable dels moviments del seu cos: una escultura mòbil en què destaquen els seus braços llarguíssims.

El títol del seu espectacle, amb un contingut que recorda anteriors propostes, és clar: Lemper proposa un viatge sonor i de remembrança que no exclou l'afirmació del present. De Lili Marlen (reconeixement del cèlebre tema i aplaudiment inevitable per part del públic) a L'acordionista, d'Edith Piaf, de la qual també va interpretar un Milord (regal de Moustaki) intensíssim. Del port d'Amsterdam, de Brel, als pirates de Jenny. De la lluna d'Alabama a la ciutat on brilla la navalla de Maki, sense oblidar la imaginària Mahagony de l'especulació i la corrupció capitalista. De la Mort a Buenos Aires, de Piazzola, al lirisme extrem d'una cançó jueva. Res de gaire nou en el món de Ute Lemper, la vampira, però interpretat amb un estilàs captivador.
Imma Merino
El Punt