Cerca de crítiques

Enquesta

L’Advent de Bach al Petit Palau

25/12/2015 |

 

Programa: Orquestra Barroca Catalana, el Cor Lieder Càmera

Lloc i dia:PETIT PALAU

 

El cicle de la integral de cantates de Bach continua al Palau de la Música, aquest cop en la seva tercera entrega, corresponent a les cantates del temps d’Advent, això és, les BWV 98, 163 i 139. Els intèrprets d’aquest concert al Petit Palau van ser l’Orquestra Barroca Catalana, el Cor Lieder Càmera i solistes vocals, tots dirigits pel concertino, Hiro Kurosaki. El resultat va ser discret, però correcte.

La cantata BWV 98, Tot el que Déu fa, va començar amb un coral en què vam sentir l’orquestra i el cor, totes dues formacions en bona combinació. Tècnicament va haver-hi algunes petites deficiències, algunes desafinades de la corda i una certa manca d’unitat en el cor, però Hiro Kurosaki va aconseguir fer sortir un so genuïnament barroc que va permetre endinsar-se en el món espiritual de Bach.

Per contra, els solistes vocals van ser desiguals. En primer lloc vam poder sentir el tenor Víctor Sordo, un cantant amb una veu cristal·lina, petita però molt ben projectada, amb una dicció perfecta i un frasseig elegant, abordava els aguts sense dificultat i va cantar amb seguretat i un estil auster, purament bachià. Sentir-lo era un delit per a les orelles. El seu contrapunt en qualitat va ser la soprano Susanna Crespo, amb una veu poc timbrada que deixava anar aire juntament amb el so. Aquest problema de base li impedia abordar els aguts i en general, cantar amb suficiència.

La mezzosoprano Montserrat Bertral va començar un pèl freda, amb una veu que es notava engolada i amb excés de vibrato, però a mesura que va anar cantant la veu es va anar posant a to, sense deixar aquell punt d’engolament. La seva va ser una aparició discreta. En canvi, el baix Pau Bordas, potser més aviat baix-baríton, va demostrar un nivell similar al de Víctor Sordo. Bordas té una veu gruixuda i vellutada, canta amb autoritat, puresa, claredat i va fer gala d’una dicció perfecta, cosa important en Bach.

L’Orquestra Barroca Catalana, que havíem vist el mes anterior en el concert dedicat a Vivaldi a l’Auditori, va tocar amb molta correcció, amb alguna mancança en la corda, però aconseguint l’estil que Bach demana, pur i auster. El Cor Lieder Càmera va exhibir un bon so, timbrat, que denotava bones veus, però li va mancar un punt d’unitat com a conjunt per assolir la perfecció. Bach és un compositor auster, però no senzill, i Hiro Kurosaki, un bon violinista i un director atent amb els seus músics, va saber treure’n el millor so.

És una idea genial programar les cantates del cantor de Leipzig en les dates per les quals ell les va escriure, i ara que som en temps d’Advent, aquestes eren les cantates que tocava sentir. I encara millor si des de les nostres institucions es pot fer amb intèrprets del país, tal com es planteja la idea del cicle de la integral de cantates de Bach del Palau de la Música.

Elsa Álvarez Forges
Núvol