Cerca de crítiques

Enquesta

L’OBC interpreta un Sibelius d’altura a l’Auditori

16/12/2015 |

 

Programa: Sibelius 150.

Lloc i dia:Auditori de Barcelona

Aquest cap de setmana, l’OBC ens ha ofert un concert dedicat íntegrament a Jean Sibelius i ho ha fet amb uns intèrprets extraordinaris i oriünds de la terra del compositor. Van interpretar els poemes Finlàndia i Kullervo, una obra de joventut, menys coneguda, que era primera audició per a l’OBC. El resultat va ser exultant.

Ari Rasilainen va ser el director que va encarar el programa Sibelius i va saber treure a la llum tot el potencial de l’OBC, que va tocar amb un so expansiu i brillant, però sempre amb aquell punt de fredor de la música de les latituds nòrdiques. Ja a Finlàndia vam veure com la secció de vent metall va tocar sense cometre ni una sola errada i sense eclipsar en cap moment la corda. Darrere l’orquestra hi havia el Cor Acadèmic Masculí d’Hèlsinki, una formació altament nodrida que va demostrar un gran nivell, tant en qualitat com en la integració amb l’orquestra.

Havent-se saltat la mitja part anunciada, després de Finlàndia va venir el poema Kullervo, op. 7, una obra complexa estructurada en cinc moviments, amb la participació de la mezzosoprano Tuija Knihtilä i el baríton-baix Juha Uusitalo, a banda del cor que ja havíem sentit abans. En el primer moviment vam sentir una OBC en estat de gràcia, amb una corda incisiva, que sonava amb expansió i amplitud i sense veure’s eclipsada ni per metall ni per percussió. Al seu torn, la secció de vent fusta es va demostrar altament competent en els trossos en què prenia protagonisme. Cada instrument es distingia nítidament sense sentir-se desvinculat del conjunt. És a dir, l’orquestra va sonar en un equilibri envejable.

Si l’OBC va sonar esplendorosament, cal destacar la cantant finesa Tuija Knihtilä, una mezzo dramàtica amb una veu gran i ampla però controlada en tot moment, amb un registre central i greu generós i agut fàcil. Amb un color preciós de cantant verdiana, Knihtilä va enfilar la seva part del poema simfònic, el de la germana de Kullervo, amb seguretat i autoritat, amb dramatisme però sempre en una línia de bellesa. Qui no va estar tan encertat va ser el baríton-baix Juha Uusitalo, que forçava massa la veu quan cantava fort, i així i tot li costava traspassar l’orquestra. A banda d’això, la línia de cant era més aviat poc delicada, malgrat que el timbre de veu era bonic.

El Cor Acadèmic Masculí d’Hèlsinki va demostrar novament una gran potència vocal en un so molt homogeni i compacte i una integració perfecta amb l’orquestra. Va ser un concert magnífic amb uns intèrprets d’altura i un programa bastant desconegut que vam poder assaborir en una execució meravellosa per part dels intèrprets del país de Sibelius i de l’orquestra del nostre país.

Elsa Álvarez Forges
Núvol