Cerca de crítiques

Enquesta

De Sabadell a la lluna

15/12/2015 |

 

Programa: Cançons de la lluna al barret

Lloc i dia:Teatre Principal de Sabadell

Cançons de la lluna al barret.

Cor Infantil Amics de la Unió. Cor de femení del Conservatori de Sabadell. Josep Surinyac, piano. Sol Picó, direcció escènica. Josep Vila i Jover, direcció musical.  

Teatre Principal de Sabadell. 11-12-2015.

 

Joventuts Musicals de Sabadell ha tancat el 2015 amb un espectacle que pretenia sortir del cànon clàssic habitual. El passat divendres va convocar als seus socis i espectadors a una funció semi-escenificada de les Cançons de la lluna al barret amb llibret de Miquel Desclot i música de Josep Vila i Casañas. Una proposta emparentada llunyanament amb el tradicional teatre religiós nadalenc i servit en clau de musical gràcies a la perícia de Sol Picó.

En un moviment que jugava amb l’espai (fins i tot desplaçant el piano), vestuari variat i llums que acolorien ambients, la partitura interrelaciona catorze números musicals basats en l’harmonització d’algunes cançons tradicionals catalanes (La ploma de perdiu i el cirerer i Si serà el gos o bé el gat) i en peces noves de tarannà igualment popular i planer, fonamentades en la melodia i la claredat harmònica.

D’aquesta manera el Cor Infantil Amics de la Unió, reforçat pel Cor de femení del Conservatori de Sabadell, va demostrar domini dels diversos paràmetres musicals en què es basteix l’obra de Vila i Casañas: la linealitat en la melodia, puntuals ascensos a l’agut, capacitat per la polifonia i canvis de trames en la textura, equilibri de les cordes en els passatges homofònics, afinació a capella i a bocca chiusa i coordinació del moviment escènic i el cant.

Secundat per l’experimentat pianista Josep Surinyac (piano), el gest clar de Josep Vila i Jover va conduir uns cantaires que van fer gala de l’envejable solvència canora, rítmica i d’afinació –en general- que acrediten els meritoris i recents primers premis al 47è Certamen Coral de Tolosa (2015) i al Silver Rose Bowl del concurs de la UER Let the Peoples Sing! (2013). Ambdós concursos, per cert, guanyats per primera vegada per un cor de l’Estat Espanyol. La dada no és secundària ja que corrobora el bon moment de les entitats corals catalanes així com la qualitat, l’eclecticisme i la singularitat d’aquesta formació de veus blanques.

Només cal lamentar la manca d’afluència de públic en general i d’infantil en concret. Convocatòries com la present són llavor del futur. Són guspires per l’amor al teatre i a la música. Són emocions que atansen llum i obren nous horitzons lúdics i espirituals a la canalla.

 

Albert Ferrer Flamarich
Diari de Sabadell