Cerca de crítiques

Enquesta

Doblet operístic a Sabadell

1/12/2015 |

 

Lloc i dia:Teatre de La Faràndula de Sabadell

Pergolesi: La serva padrona

Sara Blanch, Juan Carlos Esteve, Miquel Górriz. OSV. Santiago Serrate, director. Carles Ortiz, director escènic.

 

Wolf-Ferrari: Il segreto di Susanna

Beatriz Jiménez Marconi, Enric Martínez-Castignani, Miquel Górriz. OSV. Santiago Serrate, director. Carles Ortiz, director escènic.

Teatre de la Faràndula. 29-11-2015.

Com a segon programa de la temporada, els AAOS han servit una funció doble: La serva padrona de Pergolesi i Il segreto di Susanna de Wolf-Ferrari. Tenen en comú la pertinença al gènere buffo, la brevetat amb una durada semblant (dos actes i un acte, respectivament) i que requereixen tres protagonistes: una soprano lírico-lleugera, un baix buffo i un actor. A més tampoc requereixen una posada en escena ambiciosa.

En aquest aspecte la producció ha ofert un treball molt ben presentat amb un escenari semblant en ambdós títols que variava en l’atrezzo principal i jugava amb elements sinèrgics entre ambdues òperes. Pulcritud, espai i un marc adient de Jordi Galobart i ben il·luminat per Nani Valls han arrodonit la tria del repartiments ben compensats amb noms que, a excepció de Juan Carlos Esteve, no acostumen a participar de les temporades sabadellenques.

Serpina, la criada mestressa de Sara Blanch va ser l’altra clau d’èxit de la nit. Vocalment la més completa per l’emissió, el modelat del timbre, els picats puntuals però perfectes i una actuació que justifica la projecció en les nostres contrades i fora d’ella. Beatriz Jimenez Marconi també va configurar una Susana (que necessita un veu més lírica que la d’una lírico-lleugera) molt musical i amb una presència escènica destacable. Ambdues, Blanch i Jiménez, van oferir musicalitat, fraseig acurat i molta intenció expressiva, si bé el de la darrera timbre no es tan rodó com fa un anys.

Quelcom també equiparable als rols masculins a càrrec de Juan Carlos Esteve (Uberto) i Enric Martínez-Castignani (Conte Gil) que van demostrar que l’expressivitat en el cant i el joc d’elements buffos són un bastió com artistes. No obstant les veus acusen algunes irregularitats fruit de vicis tècnics i de posició en l’emissió, lleuger esgotament en Castignani i tímida falta de plenitud en els greus en Esteve. Un fet que no esborrona el joc escènic i el retrat dels seus personatges, diferents i amb exigències que va merèixer uns merescudíssims aplaudiments. Menció especial per a Miquel Górriz amb papers muts i que denotaven la professionalitat de qui acostuma a dirigir escènicament l’Escola d’Òpera.

Finalment Santiago Serrate retornava als AAOS amb un treball orquestral prou lloable al capdavant d’una Simfònica del Vallès, especialment a Il segreto di Susanna, tot i que a La serva padrona hi va faltar major motricitat i varietat de color. Per cert, després d’aquest programa es muntaran títols com Hänsel i Gretel de Humperdinck per a futures dates semblants?

Esteban Rey
Diari de Sabadell