Cerca de crítiques

Enquesta

Vivaldi sacre a l’Auditori

26/11/2015 |

 

Programa: Vivaldi a la Pietà

Lloc i dia:Auditori de Barcelona

 

El cicle de música antiga de l’Auditori ens ha dut un concert deliciós dedicat a la música religiosa de Vivaldi, dins el qual hem pogut sentir una obra tan important com poc interpretada, com és el Gloria RV 589. El programa, que duia per títol Vivaldi a la Pietà, el van executar l’Orquestra Barroca Catalana i el Cor de cambra femení Scherzo, dirigits per Jordi Casas Bayer. 

Abans del Gloria, a la primera part vam poder sentir tres salms, la Sonata al Santo Sepolcro RV 130, el Kyrie RV 587 i el Credo RV 591, obres pràcticament desconegudes. La primera peça, els tres salms va ser l’única del concert escrita originalment per a cor femení. La resta, en canvi, són escrites per a cor mixt, amb la qual cosa van quedar un pèl desdibuixades atesa la naturalesa del cor Scherzo. D’altra banda, és una formació vocal que dista força de la qualitat d’un cor professional. No es distingien timbres diferents, donava la sensació que només hi havia sopranos, i el so que produïen era massa magmàtic, sense dinàmiques que donessin forma a les obres que cantaven. Van resultar especialment estranys els tres salms, ja que en comptes d’una polifonia semblava sentir-se la línia melòdica d’una única veu.

L’orquestra, en canvi, va demostrar molt bona forma i nivell. L’Orquestra Barroca Catalana, fundada el 1993, amb instruments originals, va tocar amb un estil barroc ben definit i aconseguit, amb un so auster, tot i que amb caràcter un pèl massa mesurat per al barroc. Però la manca de rauxa i de contrastos tímbrics segurament és més atribuïble a Jordi Casas que a l’orquestra.

La gran obra del concert, el Gloria RV 589, va ser irregular. El cor Scherzo va haver d’assumir les parts masculines amb veus femenines, tal com ja havia fet en el Kyrie i el Credo anteriors, i això sempre té un resultat un punt decebedor, ja que es troben a faltar els contrapesos. En les parts solistes, especialment el Domine Deus, és on es van evidenciar més les mancances del cor Scherzo, ja que vam veure clarament que les veus que l’integren són gairebé blanques, amb projecció escassa, i les solistes van tenir problemes per abordar les àries.

L’Orquestra Barroca Catalana, en canvi, va fer un treball absolutament encomiable en el Gloria, tot i que hi van faltar contrastos d’intensitat, tan característics del barroc. Sens dubte, és una formació de gran qualitat, amb bona tècnica i que amb un director especialista al capdavant pot arribar a fites molt altes. Malauradament, no podem dir el mateix del cor Scherzo, que va quedar lluny del nivell de l’orquestra. Jordi Casas, més director de cor que d’orquestra, no va acabar de trobar l’equilibri entre les dues formacions.

En conjunt, però, va ser un concert bonic i necessari perquè l’obra religiosa de Vivaldi encara és poc interpretada en directe i en canvi, és sublim i té una altura espiritual molt similar a la de Händel.

Elsa Álvarez Forges
Núvol