16/11/2015 |
Programa: The legend of Zelda
Lloc i dia:Auditori del Fòrum de Barcelona
Banda sonora musical de the legend of Zelda.
OSV.
Auditori del Fòrum de Barcelona. 14-11-15.
En un Auditori del Fòrum de Barcelona ple d’un públic que dinamitava la mitjana d’edat habitual d’un concert simfònic, L’OSV tornava a oferir un programa amb caràcter multimodal i un repertori infreqüent. En aquesta ocasió interpretant la banda sonora musical del videojoc The legend of Zelda (1986). Servit amb una il·luminació canviant i continua projecció d’imatges, l’acte denotava una bona organització com a consum de masses i un quasi nul interès com esdeveniment cultural. La prova: ni un programa de mà que n’indiqués el agents artístics: ni cor, ni orquestra ni directora figuraven en el que era un projecte únic i quasi pioner a Espanya, ja vist a Madrid la mateixa setmana. Sumi-s’hi la ubicació poc engrescadora d’alguns que cobríem l’acte.
Malgrat el context d’alarma internacional en espais públics, el freakysme d’uns assistents disfressats dels protagonistes reforçava la comunió i festivitat en l’inconscient col·lectiu del públic. Un públic que aplaudia espontàniament les melodies característiques i alhora es mostrava respectuós amb l’audició. Alguns assistents a sales pretesament més cultes i instruïdes n’haurien de prendre nota.
Amb parlaments de productors i creadors intercalats, la Simfònica del Vallès s’emmarcà en un adequat pols i un desplegament tècnic suficient (reforçat i maquillat per l’amplificació) on l’encaix de tempi en la correlació sonora no exigia la sincronia imprescindible de la sessió precedent de Psicosis. I com en aquest projecte falta conèixer quin paper econòmic de reclams com aquest. Els preus de moltes localitat escapaven a les xifres de teenagers i franges generacionals properes.
En resum, un concert merescudament ovacionat que trencava tòpics generacionals tant com la pròpia música, esperem ho faci amb els assistents. Els vincles d’una part de la producció per a videojocs amb les bandes sonores musicals de cinema fantàstic i de ciència-ficció són deutores del llenguatge orquestral del tombant de segle passat. Aquest és un ham cultural i motivacional que un sector de població hauria de descobrir per defugir repertoris com el de la música clàssica. Alguns, dissabte, van descobrir què era una orquestra simfònica.