Cerca de crítiques

Enquesta

Cròniques de Jordi Savall i Joan Ollé

'Cròniques', un homenatge que no passarà a la història

21/7/2003 |

 

Peralada arrisca sovint, i això comporta a vegades decepcions al veure com una molt bona idea es pot convertir, i no per art d'encantament, en un despropòsit. I això és, un despropòsit, Cròniques, un "espectacle inspirat en la Crònica de Ramon Muntaner", diu el programa, que acaba resultant un pastitx confús allargat fins a l'excés.
Joan Ollé, director d'escena, sembla no creure's res del muntatge que ha assumit. Juga la carta de la ironia, que a vegades li queda petulant --¿havia de ser Rosa Novell la veu de Muntaner?-- i sovint ridícula al buscar l'acudit: en el primer acte, Sol Picó es disfressa de Salomé en una dansa kitsch àrab; el tenor Lambert Climent i la soprano Arianna Savall desgranen una cançó trobadoresca amb un aire pop tan ximplet que sorprendria l'autor, Guiraut de Bornelh; la vida de Crist passa per l'escenari amb estampetes vivents pròpies d'un pessebre; un mag actua mentre el cor canta una de les cantigues de santa Maria..., i així fins a una segona part en què la direcció d'escena gairebé es redueix, qui sap per què --¿van faltar assajos?--, a zero.
¿Com defensa tot això Jordi Savall? El muntatge s'allunya sense manies de la fidelitat musicològica i rendeix homenatge a Muntaner, el fill més il.lustre de Peralada, amb les músiques que potser podria haver escoltat en la seva aventurera vida, raó per la qual hi ha anacronismes en l'instrumentari i llicències històriques en el que s'executa. Però això no és criticable ja que Cròniques juga la carta de l'espectacle inspirat en; el problema és que, a més que el repertori és molt semblant a altres muntatges impulsats per Savall, tot acaba sonant en un punt intermedi, una espècie de crossover de música antiga: un batibull, en suma, amb la música molt ben posada però en què tot sembla el mateix. La llauna va ser de tal calibre que, davant un públic ple de convidats que celebraven els 20 anys de Catalunya Ràdio i TV-3 --inclòs el president Jordi Pujol--, els discrets aplaudiments finals van sonar a mera i trista cortesia.

Joan Anton Cararach
El Periódico