Cerca de crítiques

Enquesta

L'estrena de Casablancas i els Arriaga

7/11/2015 |

 

Programa: Obres de Haydn, Casablancas, Parra, Granados, Arbós

Lloc i dia:Petit Palau

Trio Arriaga.

 

 

 

Dins el Cicle Intèrprets Catalans al Petit Palau el Trio Arriaga va actuar amb un programa que combinava la tradició romàntica amb elements folkloritzants (Granados, Arbós), la  creació contemporània catalana més recent (Casablancas, Parra) i un pòrtic haydnià. El Trio Gypsy d’aquest transitava de l’aura pre-beethoveniana del moviment central davant el vertigen rítmic i de digitació del perpetuum mobile del final.  

 

El conjunt format pel violinista Pedro Rodríguez, el violoncel·lista David Apellániz i el pianista Daniel Ligorio s’ha sabut projectar amb repertori nacional com el Trio español Op. 1 de Fernàndez Arbós i el Trio de Granados. Els serveix amb expansivitat en la macroforma i precisió en el detall (especialment en les referències folkloritzants: modalitat, jocs de colors, acompanyaments rítmico-harmònics, els rasguejats,...).

 

Igualment brillant, poderós i pulcre es mostra amb el repertori contemporani. A més, transmet un respecte i empatia imprescindibles per a endinsar-se en obres com el Trio núm. 2 “Knotted fields” d’Hector Parra, enguany compositor resident del Palau de la Música Catalana. Una obra amb un paper destacat per un pianista hipersonor i infal·lible com Ligorio davant les cordes que, a partir de la variació del material inicial, jugava amb l’alternança de masses sonores pròximes a clústers amb dissenys més horitzontals servits amb gran riquesa de color.

L'estrena de Casablancas

Un altre dels al·licients era l'estrena mundial del Trio Albumblatt für Arriaga del sabadellenc Benet Casablancas, dedicat a la formació. Potència i expansió sonora amb contrastos expressionistes -menys radicals que en obres anteriors- eren encapçalats pel violí explorant sovint el registre agut. Casablancas l'empra com agent motor en l'oposició d'estats anímics en una obra d'uns set minuts de duració closa amb un temps lent subtil. La percepció -insuficient, parcial- en una sola audició m'atansava a un domini de la combinació de moments de gran tensió i obscuritat amb altres de lirisme i major claredat en un estadi compartit per composicions cambrístiques dels darrers anys. L'eficàcia tècnica i idiomàtica dels Arriaga van ser clau.

 

Albert Ferrer Flamarich
Diari de Sabadell