El recital es va edificar sobre àries de Vivaldi i d'autors que van treballar per a les tsarines del segle XVIII. Els músics d'I Barocchisti, dirigits per Diego Fasolis, van posar la seva exquisida sonoritat al servei de la carismàtica mezzo tot adaptant-se a la seva afectada tessitura, a més de brillar en les recreacions orquestrals.

El viatge de la Venècia del Prete Rosso a la cort imperial russa va transcórrer per un tobogan d'emocions. Preciosos laments i peces amb endimoniades agilitats van comparèixer a la cita sense que Bartoli renunciés a cap de les seves més reconegudes arts dramàtiques i exhibint el seu gran domini de la pirotècnia vocal.

Moments com els d'Agitata da due venti de Vivaldi, l'explosiva ària de bravura Nobil onda de Porpora o la marxosa A facile vittoria, en un divertit duet amb l'instrumentista Alessandro Denaiban, van provocar el deliri. La desesperada Idu na smert, en rus, de Raupach, o la dolguda Se mai senti spirarti sul volto de Hasse van resultar molt commovedores. El que va començar amb inquietud va acabar en clam i ofrena de flors dels seus entregats fans. I és que la temperamental Bartoli pot amb tot.