Cerca de crítiques

Enquesta

Una pedrera (no només) catalana

3/11/2015 |

 

Programa: Mozart: Le nozze di Figaro

Lloc i dia:Teatre Principal de Sabadell

Javier Landete (Fígaro), Irene Mas (Susana), Marta de Andrés (Comtessa), Carles Pachón (Comte) Laura Brasó (Cherubino), Sin Ho Kim (Dottor Bartolo), Sara Bañeras (Marcellina), Patrik Tapiol (Don Basilio), Alba Boix (Barbarina), Xavier Casademont (Antonio), Roger Vicens (Don Curzio). Cor AAOS. OSV. Daniel Martínez Gil de Tejada, director. Miquel gorritz, direcció escènica.

 

 

 

Des de 1996 els Amics de l’Òpera de Sabadell han demostrat el seu compromís amb les joves veus gràcies al projecte “Escola d’òpera”, una de les cites més importants de la temporada musical a Catalunya per aquells que tenen una visió estructural de l’organigrama musical. Més enllà de les puntualitats, cal avalar el bon nivell vocal i escènic, l’empatia i compenetració dels onze participants fruit de l’intens entrenament durant dos mesos en una obra tan llarga i exigent com Le nozze di Figaro.

 

A esmentar

 

A esmentar Javier Landete (Fígaro) de timbre homogeni, sense problemes significatius de tessitura ni projecció. Se li intueix una trajectòria en un repertori operístic i de sarsuela d’envergadura si guanya mal·leabilitat en el fraseig. La comtessa de Marta de Andrés va cercar la difícil línia mozartiana amb èxit (emotius “Dove sono” i “Canzonetta sull’aria”), si bé ha de reforçar el recolzament del diafragma en el centre i algunes de les agilitats.

 

Laura Brasó a qui s’ha escoltat en concursos locals va corroborar la confiança com a jove valor amb un Cherubino ben impostat, d’ingenuïtat natural, amb gust en el fraseig i una actuació que justificava la seva participació com a Barbarina en el cast professional. Finalment Irene Mas (Susana), autèntic motor de la funció i la més completa del repartiment, va demostrar versatilitat en el domini escènic i una prestació vocal molt polida (excel·lent ària de l’acte IV i notòria en els números de conjunt) aparellada a una dicció intel·ligible. Digna d’un paper menor en un primer repartiment.

 

Daniel Martínez Gil de Tejada va dirigir l’OSV cuidant l’acompanyament i l’equilibri, aconseguint meritoris ensembles (difícils de concertar especialment pels cantants novells) i un bon idiomatisme. Per la seva part, la direcció escènica de Miquel Gorritz va ajustar la percepció d'òpera còmica amb un rerefons moralitzant a una escenografia austera i funcional.

 

Un model a reconèixer

 

Convocatòries com aquesta permeabilitzen la societat cap a un espectacle essencial en el valor inherent de les humanitats i l’art. Un principi pel que l’Associació Amics de l’Òpera de Sabadell treballa més a Catalunya que la majoria de teatres estatals i basant-se en un pressupost fins a deu vegades inferior a alguns d’ells. Una dada: en una sola producció d’aquesta entitat el talent català hi té més cabuda que en tota temporada al coliseu de les rambles barcelonines. Davant èxits artístics com aquest, cal seguir demanant a les autoritats polítiques i econòmiques un just reconeixement a l’ètica de Mirna Lacambra. Es construirà el nou teatre d’òpera a Sabadell amb i en les condicions necessàries?

Albert Ferrer Flamarich
Diari de Sabadell