Diversos actes ens recorden, amb sordina, que Enric Morera va néixer a Barcelona fa 150 anys. L'últim, la representació de La viola d'or, una sarsuela amb llibre d'Apel·les Mestres i música de Morera, dos prohoms del Teatre Líric Català, estrenada a la Garriga el 1914. La 18a Fira Mediterrània de Manresa la recupera. Enhorabona, és una peça lírica senzilla, per alegrar, d'aquells anys de gran crisi, de posada en escena senzilla i música ben escrita per a cobla i veus, llavors novetat. Hi ha quadres ben aconseguits per Jordi Prat i Coll, i un excés de dansa que desvirtua el final. Però sobretot dos cantants excepcionals: el baríton Josep Ramon Olivé i la mezzo Anna Alàs, formidables, amb un cor fresc i eficaç i els actors Oriol Genís (un encert) i Aina Sánchez. La producció, que ja està en CD (Adep.cat) amb la direcció musical de Diego Martín Etxebarria, ha estat substituïda en aquesta ocasió ­per compromís al Japó­ pel director del cor Pere Lluís Biosca, que va fer gran treball.

Un recordatori: el 2 de desembre s'interpretarà al Palau de la Música Catalana la rondalla de Morera La santa espina sobre llibre d'Àngel Guimerà amb l'Orquestra del Vallès i destacats solistes, obra del 1907 de la qual es desprèn la famosa sardana, prohibida per les dictadures de Primo de Rivera i de Franco. Enric Morera va néixer a Barcelona el 22 de maig del 1865, i el mateix dia d'aquest any, el Muhba va organitzar una commemoració amb un recital de cançons amb Jordi Cortada i Manuel Ruiz, i un recordatori de Xosé Aviñoa.

En íntima processó vam anar fins al portal de la casa on va néixer per deixar-hi flors. Poc després Sitges li va dedicar una exposició i un concert, i el dia 13 d'aquest mes la Cobla Sant Jordi va commemorar-ne el naixement al Palau amb una magnífica sessió de sardanes,també gravades en CD, exquisides. Per a Morera la sardana no va ser un gènere central, però, com en el cas de Toldrà i d'altres, la seva aportació resulta molt significativa. Parlava Rosa Massagué de l'oblit dels 300 anys de Domènech Terradellas, el 2014; i també s'ha fet poccas d'aquest 150è aniversari d'un músic clau per entendre el modernisme. Un llibre almenys; els últims, meritoris, són dels anys setanta i vuitanta... A més del sonor silenci de l'OBC.