La fórmula segueix sent vigent. En un moment de difícil sostenibilitat de les programacions musicals és raonable que una promotora privada opti per títols de referència. És una bona estratègia per mantenir la fidelització del públic. Però perquè aquesta aposta encaixi fa falta que els intèrprets elegits per recrear les obres estiguin a l'altura dels reptes plantejats. I això és el que va succeir, dimecres a la nit a l'Auditori, amb el concert inaugural de la temporada d'Ibercamera.

Jonathan Nott va tornar a demostrar la solvència del seu treball al capdavant de la Simfònica de Bamberg, a la qual ha dirigit més de 650 vegades en 15 anys. L'homogeneïtat, l'equilibri i la polida sonoritat orquestral van presidir la seva actuació, cosa que va resultar molt patent amb la Pastoral de Beethoven, que va tancar la sessió abans d'oferir una propina amb l'obertura de Les noces de Fígaro.

TENSIÓ DE LA NARRACIÓ / Amb Egmont, opus 84 del de Bonn, l'orquestra va desplegar la tensió de la narració de l'heroi que lluita per la llibertat. El Concert per a piano, número 20 de Mozart va propiciar el debut a l'Auditori del britànic Christian Blackshaw, un pianista de carrera atípica. Després d'anys fora del primer pla, va tornar als 60 amb el beneplàcit de les grans batutes i en aquesta obra va demostrar una sensibilitat, perfeccionisme i expressivitat fora del que és comú, tant en la vehemència del primer i tercer moviment com en la idíl·lica atmosfera de la Romança central.

Després d'una aclamada propina del solista amb un Impromptu de Schubert, va arribar la Pastoral, on l'orquestra va exhibir tot el seu potencial. Els descriptius passatges del relat naturalista cobren vida gràcies a la luxosa corda de l'orquestra i el lirisme de la flauta, l'oboè i el clarinet per expressar el cant de les aus o el somieig vora el rierol. La màxima explosió orquestral arriba amb el passatge de la tempesta, però va ser la impactant conjunció de les seccions la que va portar a bon port aquesta magna obra.