Cerca de crítiques

Enquesta

L'Orquestra Barroca de Friburg al Festival de Músiques Religioses

Un Bach plàcid

10/7/2004 |

 

Concerts de Brandenburg 1 i 5; Simfonia de la cantata 'Ich liebe den Höchstein', BWV 174; Cantata 'Ich habe genug', BWV 82. Johannette Zomer (soprano). Sussane Kaiser (flauta), Michael Behringer (clavecí), Gottfried von der Goltz (violí i direcció). Orquestra Barroca de Friburg. 5è Festival de Músiques Religioses del Món. Catedral de Girona. 2 de juliol.

En un festival de músiques religioses de tot el món era lògica la inclusió d'un concert dedicat a Johann Sebastian Bach, el kantor de Leipzig. L'esdeveniment es va confiar a un conjunt solvent i ja ben conegut pel públic barceloní però que actuava per primera vegada a Girona, l'Orquestra Barroca de Friburg, una de les ciutats més cultes d'Alemanya.
L'aspecte religiós del concert es va centrar a la segona part en la conegudíssima simfonia de la cantata Ich liebe den Höchstein, que utilitza el primer temps del tercer concert de Brandenburg, i, sobretot, en la cantata en cinc moviments Ich habe genug, composta per a la festa de la Purificació de Maria.

Va ser meravellosament cantada per Johannette Zomer, una deliciosa soprano que, sense cap afectació i tota naturalitat, ens va donar una lliçó d'estil i ens va dur a l'essència emotiva del missatge bachià. Gràcies als aplaudiments, l'orquestra i la soprano van bisar el tercer moviment, el més interioritzat i reflexiu Shlummert ein, ihr matten Augen.

A la primera part, malgrat la interrelació ja fora de l'epítet religiós, l'orquestra ens va brindar el primer i cinquè dels Concerts de Brandenburg interpretats de manera plàcida, amb molta naturalitat. Ni grandiloqüència ni expressió forçada ni ganes d'innovació sinó l'hàbit dels qui ho toquen com un repertori corrent, de cada dia. A part d'un clavecinista excepcional i d'un expressiu primer oboè, el conjunt és globalment correcte.

L'acústica de la catedral, en les seves primeres files, era bona. Com passa sovint, l'instrument més perjudicat va ser la flauta travessera de fusta, amb dificultats per emergir del so de l'orquestra, malgrat l'energia corporal desplegada per la instrumentista Susanne Kaiser que accentuava tots els moments expressius.

Jordi Maluquer
Avui