Hi ha coses que canvien, pel que sembla. L'OBC reacciona sobre la marxa i és capaç de fer un homenatge a Manuel Oltra incloent, pràcticament una setmana després de la seva mort, en concert de temporada, el poema L'Alimara, que el mestre va escriure per a dues cobles i percussió el 1983 i posteriorment va adaptar a orquestra simfònica i que mostra la seva capacitat melòdica i de color. L'enhorabona. El concert, amb un programa extens i de caire singular, presentava com a atractiu la Simfonia espanyola d'Éduard Lalo, en aquesta invenció francesa que va ser l'"espanyolisme", i que va culminar amb la Carmen de Bizet, just un any més tard d'aquesta obra; Sarasate sempre present, en un moviment transversal en pintura i literatura. La versió pel famós Joshua Bell, virtuós americà, de sensible tècnica i so, va atreure amb raó fans i melòmans. I el resultat va ser eloqüent, amb un caràcter, això sí, molt distant de les interpretacions més "canalles" escola Sarasate que subratllen glissandi i girs de virtuós, i aquí centrada en una sonoritat molt subtil i exquisida tècnica i musicalitat.com sempre, la dificultat de l'obra en l'orquestra suposo que es va atenuar diumenge, amb menys marcialitat. Bell va deixar una propina molt sensible i romàntica en la famosa Meditació de Massenet. Resposta menys ràpida per part de l'orquestra va ser la del començament de la versió de Ballet Estancia del catalanoitalià (en definitiva argentí) Alberto Ginastera, en què floten les influències de Stravinsky i de Copland en un moment d'auge de l'"americanisme musical". La rítmica complexa de base folklòrica va fer difícil encarrilar la tasca del conjunt, encara que a poc a poc tot va entrar en el seu curs, impressionant bé la tasca del director Tebar, encertat en el seu diàleg gestual, i magnífica la percussió i passatges polifònics de les fustes. Un narrador va donar caràcter amb versos del Martín Fierro de José Hernández, que el programa havia d'haver assenyalat. La sessió es va completar amb una versió brillant del Bolero, de Ravel, en què van destacar gairebé tots els solistes de l'OBC, situació a solucionar, i novament amb el bon matís, ritual, de la percussió.