Cerca de crítiques

Enquesta

Pinta bé

29/9/2015 |

 

Programa: Kazushi Ono dirigeix Daphnis i Chloe de Ravel

Lloc i dia:Auditori de Barcelona

Prometedor inici de temporada de l’OBC del mestre Ono que s’estrenava a casa amb un programa amb l’esquema clàssic dels darrers anys: una peça breu contemporània, un concert deixant per a la segona part l’obra més rellevant de la sessió, que dóna nom al programa. Hèctor Parra, que com a compositor resident de l’Auditori serà el Benet Casablancas 2015-16, presentava la revisió de InFALL, ambiciós poema simfònic ara ampliat, que pretén en menys d’un quart d’hora, tal i com va exposar al nombrós públic assistent, descriure ‘la fràgil existència humana i les forces físiques que mouen l’univers’. La peça que va ser ben rebuda és exigent amb la percussió i la secció de vents, en especial la flauta.

El Concert per a violí op. 63 de Prokófiev és una senzilla obra que no està a l’alçada dels concerts per a piano del compositor. El siberià Vadim Rapin va lluitar per dotar-lo d’expressivitat amb una orquestra que es va desajustar en alguns passatges. Destacable la poc usual aposta de l’obligat bis a duo amb el concertino associat de l’OBC el romanès Cristian Chivu interpretant la Sonata per a dos violins del mateix compositor.

És amb la simfonia coreogràfica ‘Daphnis i Chloé’ de Ravel on comencem a entreveure que Ono pot millorar clarament aquesta OBC. Cal dir que l’obra és un bombonet per a mesurar les capacitats d’una orquestra al ser una partitura exigent però generosa, que permetent apamar tant el conjunt com el lluïment d’alguns instruments individualment. I la proposta d’Ono va ser clara i directa però sense desatendre l’expressivitat de l’obra i on van destacar els vents amb una corda que sona rodona.

Tot apunta que enguany es pot superar àmpliament la decebedora temporada passada si es segueix el camí iniciat i sempre i quan les nombroses ocupacions d’Ono (Lio, Tokyo, ...) li permetin. Anirem comentant-ho.

Ignasi Albors
Catclàssics