El director japonès Kazushi Ono, de molta experiència amb els repertoris d'òpera en importants teatres de Centreeuropa, ha començat amb aquest concert la seva temporada com a titular de l'OBC. Tot un repte ­suposo que ho sap ­perquè el nostre és indubtablement un altre món, amb una orquestra de molt bons músics, amb necessitats i amb disciplines molt diverses i personals, i diferents de les que segurament deu trobar a Lió, on és director de la prestigiosa Òpera, o a la seva ciutat, Tòquio, on té per objectiu elevar el nivell de l'Orquestra Metropolitana.com a punt de partida crec que tanta pluriocupació no és bona, encara que les seves qualitats com a director són innegables, a la vista a més del que ha fet aquests dies. Però el que es necessita aquí és una feina sistemàtica i de fons.

El programa d'obertura proposava obres importants, com In fall, d'Héctor Parra, que ja havia estrenat l'OBC el 2012 i que es va donar ara en versió corregida i pel que sembla en bona interpretació. En principi el que va quedar d'aquesta audició va ser una gran feina en el color, on juguen fort les fustes i les flautes, juntamentamb la percussió, i una visió estructural ­jo diria gairebé programàtica en relació amb les teories físiques sobre l'univers­ que l'allotja. Va seguir una versió sensible, expressada amb naturalitat, del Concert per a violí núm. 2 en sol menor de Prokófiev,per un solista de so preciós i intensitat i varietat expressiva com és Vadim Repin, que l'orquestra va acompanyar amb bon criteri i autoritat en les difícils rítmiques. El regal, la propina, el començament de la sonata per a dos violins de Prokófiev amb Repin i Cristian Chivu, concertino associat de l'OBC, exquisida. Va completar el programa la versió de Daphnis et Chloé que Ravel va compondre per als Ballets Russos. Els cors Madrigal i Lieder Càmera, vinculats a l'OBC, van fer un bona tasca, encara que sense el so i treball de contrastos que s'espera en aquesta obra de sonoritat tan poc terrenal. L'orquestra va deixar veure una molt bona direcció d'Ono, preocupat pels matisos i la projecció expressiva, encara que amb poca ondulació i respiracions, i bona lluminositat que va emergir de clarinets i d'altres solistes del vent i homogeneïtat a la corda.En síntesi,un concert inaugural que augura molta feina.