Entusiasme contagiós envoltat en un clima de gran expectació. El debut, dissabte a la nit, a l'Auditori de Kazushi Ono com a titular de l'OBC, després d'haver dirigit la formació en el concert de la Sagrada Família, augurava un bon inici de la temporada. I, d'entrada, el millor que es pot dir és que les il·lusions dels aficionats es van veure més que complertes.

El mestre japonès va insuflar a l'orquestra tota la convicció i saviesa musical amb què va abordar el programa inaugural. Els músics van recollir el guant i van respondre amb entrega davant les exigències d'un so transparent, posat de manifest especialment en la interpretació, per primera vegada en la seva trajectòria, de la versió íntegra de la simfonia coreogràfica Daphnis et Chloé de Ravel.

Al també responsable musical de l'Òpera de Lió i de la Simfònica de Tòquio l'espera una intensa feina però els primers resultats no poden ser més prometedors. El programa es va iniciar amb la versió ampliada d'inFALL, poema simfònic sobre "la fràgil existència humana davant les forces físiques que mouen l'univers", segons va explicar des de l'escenari l'autor Hèctor Parra. Les exigències d'una partitura de ressonàncies tímbriques, a vegades violentes i en altres moments contrastades amb passatges com el del solo de flauta enmig del caos, van ser resoltes amb una certa irregularitat.

El Concert per a violí i orquestra de Prokófiev va permetre el lluïment del virtuosisme i l'expressivitat del siberià Vadim Repin, amb un segon moviment memorable. L'orquestra es va acoblar impecablement a la sonoritat del violí. Repin va correspondre, amb el concertino Cristian Chivu, amb la propina d'un moviment de la Sonata per a dos violins del mateix autor.

Però l'explosió de color orquestral va arribar amb l'obra de Ravel. Ono va imposar, des d'una intel·ligent contenció, una equilibrada coordinació dels diferents plans sonors, i va traslladar amb nitidesa l'atmosfera de les escenes de l'obra. Les seccions van respondre sense fissures, però van ser notables les prestacions dels instruments de fusta i d'altres aclamats solistes, així com les aportacions de les corals Madrigal i Lieder Càmera. Un gran començament.