Cerca de crítiques

Enquesta

Nou curs, formació retrobada

27/9/2015 |

 

Programa: Obres de Toldrà, Haydn i Mozart

Lloc i dia:Teatre Principal de Sabadell. 25-9-15

Toldrà: Vistes al mar

Haydn: Cuarteto en Op. 64 Núm. 3

Mozart: Quintet amb clarinet Kv. 580

 

Teatre Principal de Sabadell. 25-9-2015.

Qvixote Quartet. Miquel Ramos, clarinet.

 

La inauguració de la nova temporada de concerts de Joventuts Musicals de Sabadell va comptar, com també el curs anterior, amb el Quartet Quixote. És una de les formacions autòctones que ha deixat de ser revelació. És una realitat que es troba entre els conjunts més solvents del nostre entorn. La seva residència artística dins l’entitat comandada per Joana Soler confirma el que he escrit en diverses ocasions: a Sabadell és fa molt i prou bo, pel poc que es rep i es té. No obstant, la platea del Teatre Principal era ben plena en una concurrència que va recompensar la prestació depurada en afinació i l’alta categoria tècnica del conjunt.

Va ser així de manera significativa en el violinista Daniel Cubero i el violoncel·lista Amat Santacana qui, més enllà del protagonisme exigit per les partitures, van esdevenir els motors d’una sessió on el segon violí i la viola tampoc es van enyorar especialment en el segon moviment del Vistes al mar de Toldrà, frasejat amb una sensibilitat i una cantabilitat pròpia dels grans. El so cristal·lí confirma els auguris de la temporada passada i el convenciment que aquest serà una de les credencials dels conjunt en un futur immediat.

En contrast, el Quartet op. 64 núm. 3 de Haydn va sonar amb la frescor, la transparència i l’organicitat presumibles, amb un ús (en general també al llarg de la sessió) gens exagerat del vibrato. El Quintet amb clarinet Kv. 581 va presentar clar amb canvis de trama força ben resolts (Larghetto i Minuet) i amb el protagonisme de Miquel Ramos al clarinet.  L’exhibició d’idiomatisme, de comunicació gestual i el control de les fases de vivència d’espera, diàleg i conjunció amb els Quixote revelen un músic intuïtiu, amatent i capaç de liderar les interpretacions. Tècnicament sòlid jugava amb el fiatto, oferia atacs amorosits i nombroses inflexions de color i dinàmica generant plans de contrast i textures velades en les que el clarinet apareixia en primer sense manllevar so a les cordes o es refugiava en un discret fons. L’herència del mestratge de Josep Fuster, clarinetista de l’OBC i professor de l’Esmuc, semblava inevitable. 

En record d’un mestre

Més que un professor, un veritable mestre, Manuel Oltra i Ferrer, moria el mateix divendres al vespre. Compositor de la miniatura i autor abundós d’obres per la cobla (i molts altres gèneres), Oltra ha estat un referent per a diverses generacions de músics i compositors catalans que han trobat en ell la saviesa, la humilitat i la possibilitat de treballar des d’un pragmatisme sa, fàcilment identificable, suggerent, ni perifèric ni provincià, i sempre obert a un món fertilitzat pel substrat de l’autèntic llegat de la tradició. Des d’aquestes pàgines a mitjans de maig comentava un dels darrers enregistraments de la seva obra editats per la discogràfica sabadellenca Picap. La feina de difondre’l ara és nostra.

Albert Ferrer Flamarich
Diari de Sabadell