Un concert per pensar... i mirar. Dues activitats que s'agraeixen, perquè les dues possibilitats poden arribar a resultats banals o, al contrari,quelabellesadelllocens porti de mirar a poder veure, gaudir i sentir tot allò que, alhora, ens incita a pensar. Podem caracteritzar aquest programa proposat per al debut del senyor Ono com a titular de l'OBC de senzill, i sense compromís per a l'orquestra. També és cert que no podia fer-se res més, atesa la complexa acústica de la Basílica, amb un programaquevarespectarladosid'espiritualitat adequada al lloc. I aquest ambient que va crear la música ajudava a mirar i a pensar. Pel que fa a la música, el bosc na-tural de columnes arbòries de Gaudívaestarsàviamentcomplementat per columnes de so, en una ostentació que va unir en aquesta ocasió arquitectura i enginyeria. Perquè el sistema d'amplificació o repetició instal·lat va ajustar-se molt bé per evitar les superposicions que naturalment exerceix l'acústica natural. Però molt aviat es va produir la bona adaptació, perceptible especialment al començament d'Exultate, jubilate KV 158a de Mozart, en què l'excel·lent veu de la soprano María Hinojosa , que va exhibir la més exquisida tècnica, va concedir unitat. Excel·lent resultat, doncs, també de l'enginyeria de so, tal com van confirmar col·legues situats en altres llocs del temple. Poc més es podria dir sobre qualitats que lloar les veus del baríton Josep Ramon Olivé i la de la soprano Mª Eugènia Boix en el RèquiemdeFauré(unamicainsegura al començament), i l'exquisitat de la corda alta dels cors. Bona concertació a càrrec del director Ono i, se sobreentén ­escoltant només la superfície­ de l'OBC, que espero que comenci aquesta nova etapa amb ganes de qualitat més que d'espectacle.

Però el bosc va ser una presència constant de bellesa, recolzat en elslateralsdelanauperlesvidrieres. En certa mesura el programa intel·ligentquevaproposarl'OBC suggeria la idea de construcció: l'obra per a orgue Improvisació I, de Bernat Vivancos, incideix certament en l'ambient i l'acústica amb gestos molt musicals. Signals from Heaven I i II, de Takemitsu, amb dos cors de metalls enfron-tats ­encara que més que dialogants, polifònics­ va aportar més pilars a l'arquitectura, que es va anar completant amb la petita orquestra de Mozart i va culminar en la bellesa, en coincidència arquitectònica, en el Fauré que va sumar una delicada acció coral. Va ser un exercici de construir una arquitectura musical.