CRÍTICA

El concert va començar amb una peça de Bernat Vivancos per a orgue, Improvisation I, que va transformar la nau en un lloc gairebé fantasmagòric, amb unes harmonies dissonants, marca del segle XX, i hi va seguir una altra obra contemporània de Takemitsu. L'alegria va arribar amb Mozart i el seu Exultate, Jubilate, moment en què l'OBC va ressonar per tots els racons de l'edifici. Segons el programa de mà, la reverberació és d'onze segons!

El Cor Jove de l'Orfeó Català i el Cor Madrigal van donar la mesura de l'enormitat de la Sagrada Família amb les seves veus angelicals en el Rèquiem de Fauré. El bàlsam: el Pie Jesu, que va acaronar la jove soprano M. Eugènia Boix. Tot i que per al repertori simfònic no és l'indret ideal, sí que seria bo poder gaudir més sovint d'aquest escenari esplèndid per altres concerts, com ara els que l'OBC ofereix amb gran èxit a la platja.