El concert de cloenda del festival de Vilabertran del dia 29 aportava dos atractius. El primer, escoltar una cantata de Schubert per a veu de soprano i cor, que, com explica Antoni Colomer en el programa, “narra la fugida dels israelites a través de Míriam, la germana d'Aaron, segons s'explica a l'Èxode.”; el segon, poder sentir una de les nostres primeres especialistes en lied, Elena Copons, en el marc de la Schubertíada. Vam tenir també l'oportunitat afegida d'escoltar el Cor de Cambra de la Diputació de Girona que dirigeix Pablo Larraz. Quant al primer element, vam agrair sentir l'obra des d'un vessant heroic que canvia el caràcter més innocent d'altres versions per a veus blanques, malgrat que la manca de rodatge conjunt i un cor molt nodrit en un espai reduït com el del presbiteri de la canònica, van limitar-ne el resultat. Respecte a Elena Copons, amb la col·laboració exquisida del pianista Francesc Poyato, va estar sublim en les cançons, en especial a Abendstern i Nochtstück, Aquest fet ens fa somniar en un recital sencer d'ambdós en un lloc tan adient per al lied. Encara la soprano i el cor de noies es van lluir en l'Ständchen D.920, també amb text de Grillparzer, que havia animat Schubert, un any després, a escriure El cant triomfal de Míriam.

Resta per esmentar l'èxit de la mezzo Sarah Connally el dia 27, i que el recital de piano previst d'Ivan Martín del dia 29 va ser substituït per un de la pianista de Sri Lanka, formada a França, Shani Diluka, que va oferir una actuació fora dels paràmetres habituals.