Dels grans teatres d'òpera i auditoris de recital al regne del lied. Mea-sha Brueggergosman va entrar amb bon peu al selecte club de la Schubertíada de Vilabertran. La versàtil soprano canadenca va inaugurar amb èxit, dijous a la nit, la mostra de l'Alt Empordà amb obres de Schubert, Ravel i Wagner. L'artista va omplir la canònica de Santa Maria de bones vibracions en una actuació pletòrica de l'expressivitat que requereix aquest repertori, que li va permetre mostrar la riquesa dels colors del seu poderós registre vocal.

CARISMA NATURAL / El carisma natural d'aquesta diva d'extrema sensibilitat i gran presència escènica va conquistar el públic, que no va arribar a omplir el recinte, amb una actuació convincent, acompanyada per l'excel·lent pianista Justus Zeyen,  que va anar creixent a mesura que va avançar la vetllada. La presència de l'artista era esperada amb interès després d'haver-la vist triomfar al Real com a Jenny Smith a Mahagonny  i com a Antonia/Guilietta a Les contes d'Hoffmann i després d'oferir al Liceu un programa de música contemporània. Però sobretot perquè en el seu prestigiós currículum hi figura el seu domini del lied.

Als 38 anys, l'estrella va demostrar una gran maduresa interpretativa i virtuosisme canor, que va exhibir a l'estil de Jessye Norman en molts moments del recital però sobretot en els espirituals negres finals, on va fer una vertiginosa exhibició de girs vocals. Malgrat això, va entrar una mica freda amb Schubert, autor que exigeix una gran profunditat emocional. Ella en té, però va faltar alguna cosa quan la va projectar en temes com Die mutter erde, cant a la mort acollidora, o a Nach und träume, al·lusió a la nit i els somnis que ens fan viatjar a un món millor. Va millorar amb un segon pack al voltant de la natura i els sentiments, amb un bell Suleika per bandera. I va ser particularment sensible la seva interpretació de Die Allmacht, una grandiloqüent lloança a la glòria de Déu.

Shérézade de Ravel va obrir una gran segona part. L'orientalisme temàtic i la sensualitat en pàgines com la de La flûte enchantée, escena d'harem, van trobar una resposta perfecta en la vocalitat de Measha, circumstància que es va repetir amb els Wesendonck lieder de Wagner, que va brodar, amb un imponent Träume (Somnis) final. Un gran inici artístic de la Schubertíada.