CRÍTICA

Kathia Buniatishvili va dedicar la primera part del seu concert als Quadres d'una exposició que, en memòria del seu amic pintor Víktor Hartmann que feia poc havia mort, Modest Mussorgskyi va compondre l'any 1874 originalment per a piano. Tot i que va potser va passar una mica per alt l'expressió d'un dol que conté aquesta peça, que sobretot deu la fama a la versió simfònica que va fer-ne Maurice Ravel, la interpretació de Buniatishvili va ser impressionant. Potser aquesta és la qüestió: ella és una d'aquests i aquestes joves pianistes que impressionen. Tanmateix, encara que la impressió perseverés, va ser possible sentir, a mesura que avençava la segona part, una certa saturació. Tot era vistós, sensacional, espectacular, d'alguna manera intens, però era possible enyorar-se d'una certa subtilitat a propòsit de La Valse, de Maurice Ravel, o creure que, tot i els arranjaments de Vladimir Horowitz, no calia colpejar tant el piano amb la Rapsòdia hongaresa núm. 2 en Do sostingut menor, de Franz Liszt, Tot va passar tan ràpid, va interpretar-se tan ràpid, que, després dels tres moviments de Petrushka, de Stravinsky, va fer-se agradable la calma que va arribar amb l'única propina: un Minuet en sol menor, de Händel.