El públic de Peralada s'entrega al tenor peruà: allò va ser molt més que un simple bolo

Certament, a Juan Diego Flórez li ha canviat una mica la veu. Hi ha una altra potència, una altra densitat, sense perdre aquell magnífic color que el caracteritza. Però si hem de dir la veritat,el que s'aprecia en ell és un canvi molt més profund: una altra manera de situarse al món. Potser és pels seus 42 anys, pel naixement del seu segon fill o probablement, i per desgràcia, per la recent mort del seu pare, però el públic del festival de Peralada ahir a la nit va gaudir d'un nou Flórez. D'un artista que sembla que ha virat lleugerament de rumb vital i potser ha trobat el perquè del seu cant, el perquè d'una veu que és un bé preciós però que al capdavall està al servei d'un art major: l'art total. Dirigit pel també peruà Espartaco Lavalle, director del Sistema Nacional d'Orquestres Juvenils i Infantils que s'inspira en el de Veneçuela, i a qui Flórez ha nomenat director artístic del seu projecte social Sinfonía del Perú, el concert operístic amb l'Orquestra de Cadaqués va arrencar amb l'obertura de Le toréador d'Adolphe Adam, per immediatament entrar en matèria de tenors. Flórez va començar per avançar l'ària final d'Edgardo, de Lucia de Lammermoor, el personatge de Donizetti que abordarà per primera vegada al Liceu abans no s'acabi l'any. Aquella exigent ­quant a volum­ "Tombe degli avi miei" era prova suficient de la confiança que infon a Flórez el fet que la seva veu de tenor líric lleuger s'hagi tornat més central, capaç de respiracions més llargues. Alternant amb obertures per deixar reposar la veu ­van sonar també la de Carmen, la de La favorite o el ballet del segon acte de Les troyens­, el divo es va lliurar a altres àries del seu últim disc L'amour, on declara veritablement el seu amor a la música francesa.COM més romàntica, millor. Flórez era de sobte Faust a "Salut! Demeure chaste et pure", o Werther interpretant l'ària "O nature, pleine de grâce," per arribar al clímax abans de l'entreacte amb un "Pourquoi me réveiller" que va aconseguir trencar uns quants cors. Qui sap si també el de Teresa Berganza, que va seguir el concert des de la primera fila de l'amfiteatre.COM ? La mezzosoprano? La millor del segle XX? Després d'haver aconseguit un ple total a la biblioteca del Castell, el dia abans, amb una xerrada sobre Victòria dels Àngels que va mantenir el públic intrigat, ahir Berganza es va quedar a Peralada. I després del concert assistiria a un sopar privat durant el qual la presidenta del festival, Carmen Mateu, li lliuraria la medalla d'honor del certamen. A ella i a Juan Diego Flórez. Això seria després que el tenor convencés el públic de Peralada que, efectivament, tal com va assegurar en una entrevista a aquest diari, no venia a l'Empordà a fer un bolomés."Cadaconcertme'lprenc molt a la valenta", deia el divo. I va sortir a totes després del descans, amb un parell de Donizetti seguits de "L'amour!... Ah! Lève-toi, soleil!" de Romeu i Julieta, i una ària de La Belle Hélène, d'Offenbach.

I encara faltava el millor: que demanéslaguitarra,icomencésdedicant-li a la Teresa Berganza la cançó popular andina Malagueña salerosa. Llavors és quan s'escurcen les distàncies i es mostra l'home més que l'artista. I en els bisos no hi van faltar una ària de Jérusalem i incunables com "Una furtiva lagrima" i "La donna è mobile", amb els quals ja va posar l'audiència de genolls. Ai...com s'ho farà Peralada l'any vinent podent escollir entre Flórez i Jonas Kaufmann?.