El compromís de Ton Koopman amb Bach és excepcional. I d'aquí ve aquesta sèrie de concerts per a dos, tres i quatre clavecins que daten dels temps de Bach a Leipzig i que, pel que sembla, alguns estavenpensatsenprincipiperalaformació musical dels fills grans. Wihelm i Carl Philipp tocaven aquestes versions amb el seu pare catalogades com 1064 i 1065, i van obrir i van tancar aquest formidable recital.

Magnífic instrumentista i director, Koopman va presentartambéduesversionssevespera 4 clavecins, de dos concerts de Vivaldi, però la proximitat del BWV 1065 (arranjament de Bach) no el va afavorir ja que el llenguatge i objectius de Koopman no s'entenen. Els concerts de Bach estaven escrits per a espais petits, i si bé hi ha documents que semblen indicar que la corda estava reduïda a un instrument per veu ­ja que en algunsdelsconcertsnotéunpaper rellevant­, en d'altres sí, i demana més cos i contrast, sobretot en una sala de concerts, per qualificar amb bondat aquest Petit Palau obra recent del senyor Tusquets.

El grup de corda (quartet més contrabaix) va resultar escàs, i en moments (com el de tres clavecins BWV 1063 que va tancar la primera part) la concertino no va estar afortunada en l'afinació, encara que el començament de l'obra vamostrar consistència. Sobre la conveniència o no d'aquestes reduccions de la corda en temps de crisi, el mateix Bach es queixava als seus patrons de Leipzig de la necessitat de reforçar la seva orquestra i aconsellava que miressin l'exemple de la propera Dresden.

Però, també s'entén que en un espai petit aquesta formació mínima funcionés, encara que en termes d'estètica i estil no hi ha dubte que els contrastos se'n ressenten i que la forma barroca queda reduïda a un pla amb escàs cos per dialogar amb tres o quatre teclats. Formidable feina dels quatre clavecins, que va brillar al Vivaldi/Bach en la menor, i que la sala ­plena­ va celebrar amb entusiasme. Bon començament.