En les dues últimes temporades, el Palau, L'Auditori i algunes altres entitats van mostrar la seva decisió de desenvolupar un projecte Bach, inspirats tant per l'absència d'aquestes músiques a Barcelona, com pel Bach Zum Mitzingen, un programa modest però actiu. Feliçment els cors de l'Orfeó Català es van fer ressò i van començar a treballar sobre l'obra del gran Bach. La música de Bach és un exercici imprescindible en cos i esperit, formativa en els dos sentits. I el Cor Jove ha donat una mostra de la seva capacitat i d'haver dedicat hores de feina a aquest Magnificat que va culminar el seu concert en el Palau de la Música Catalana.

En primer lloc perquè se sentia compacte, homogeni, clar en articulació i dicció i en profunditat de plans, amb gran alegria en les sopranos i bon contrapès i musicalitat en les altres veus. El va acompanyar un bon conjunt instrumental que no es prodiga gaire a la seva terra, l'EnsembleMéridien,formatper uns vint-i-quatre instrumentistes de qualitat, conjunt que pot afrontar el concerto grosso (en aquestpr ograma vanferun Händel opus 6 número 7 d'excel·lent factura) i les primeres manifestacions preclàssiques amb categoria.

Va mostrar musicalitat i una grata homogeneïtat de so a la corda, ben avalada per les fustes amb bones intervencions solistes.

L'interessant, a més del Magnificat, va ser la participació de membres del cor com a solistes, amb molt bon resultat ­alguns serien bons bachians­, que cal esmentar: les sopranos Irene Mas, Elionor Martínez, Neus Garcíai Núria Pena,cont raltsJudith Almunia i Laia Donoso, el contratenor Adrià Martínez; Martí Doñate i Ferran Mitjans, tenors, i Ferran Albrich, baix. El mèrit en la direcció d'Esteve Nabona no va ser menor: el resultat va ser significatiu.