20/7/2015 |
Programa: El amor brujo Director escènic: C. Padrissa
Lloc i dia:Festival Jardins de Peralada
Peralada celebra el centenari d’‘El amor brujo’ amb un muntatge de La Fura dels Baus
Falla va ser, amb L’Atlàntida el 1996 al Festival de Granada, el compositor amb qui La Fura dels Baus va fer el gran salt als escenaris lírics. El grup català, en la seva declinació Carlus Padrissa, ha tornat al genial compositor espanyol aprofitant el centenari de l’estrena d’una de les seves obres capitals, El amor brujo, en un muntatge coproduït entre el festival andalús i el Festival Castell de Peralada, entre altres entitats. Les idees visuals no van faltar a la cita amb la nova proposta furera, però la dispersió d’elements, una severa falta de ritme dramàtic i qüestions tècniques no ben resoltes (manca de rodatge?, limitacions de l’escenari empordanès?) van provocar que, al final, el desencís vencés l’atracció.
L’aigua i el foc són els dos elements sobre els quals Padrissa basteix la dramatúrgia d’aquesta gitanería, que allarga per davant amb diferents peces de Falla per mostrar la relació problemàtica entre Candela i Carmelo i la infidelitat d’aquest (el postludi, en canvi, era un mer pegot). Torxes que no s’encenien i una gran màquina amb pèndol grinyolant sense parar van llastar una acció, amanida per una coreografia poc vistosa, que es desenvolupava davant projeccions, entre evocadores i abstractes, tot i que no gaire nítides, del cineasta José Val del Omar. La reivindicació feminista de la figura de Candela a través de la paraula i l’escriptura queda en una mera anècdota en un muntatge escènic que no va quallar. Tot i que l’estètica era clarament de La Fura dels Baus, era difícil no preguntar-se, davant alguns dels recursos emprats, què hauria fet La Cuadra de Sevilla de la gran època amb una història tan andalusa com aquesta.
La cantaora Marina Heredia va aportar força i convicció a la seva Candela, amb un cant que, tanmateix, s’alliberava del tot quan no es veia encotillat pels pentagrames de Falla i només comptava com a acompanyant amb la vibrant guitarra de Riki Rivera. Al fossat, Josep Vicent va dirigir amb empenta i excessives flamarades d’èmfasi una Orquesta Joven de Andalucía de bon nivell, malgrat una sonorització fragorosa.