Cerca de crítiques

Enquesta

Rememorant el Morera sardanista

10/7/2015 |

 

Programa: Auditori dels Jardins de l’Espai Cultural de Sabadell. 9-7-15.

Lloc i dia:Obres d'Enric Morera

Marta Valero, mezzosoprano. Jep Barceló, actor. Cobla Mediterrània. Bernat Castillejo, director.

           

Joventuts Musicals de Sabadell amb Joana Soler al capdavant és un dels principals dinamitzadors culturals de Sabadell i, per tant, un dels que més contribueix a l’activitat del 30 Nits de Sabadell. Un festival que (es diu) encara no ha rebut la visita de la nova regidoria de cultura, almenys en les convocatòries de clàssica. L’acte del dijous era idoni per a la seva presència. I ho era perquè es tractava d’un dels reclams potents de la programació d’enguany i perquè, en un context polític català com l’actual, la reivindicació d’una figura com Enric Morera és més que un concert. Més enllà dels valors musicals, era una ocasió per veure com un segle després algunes mancances semblen endèmiques.

La lectura de fragments de l’autobiografia del compositor magistralment recreats per Jep Barceló eren més que una variació del format de concert tradicional. Aquests permetien copsar l’ambient musical i cultural d’una figura idiosincràtica, vital, irònica i que, malgrat els esforços, es va trobar amb un realitat displicent.

Un repertori substancial

Sota la direcció de Bernat Castillejo, un director que amb un gest clar serveix la música amb entusiasme i humilitat, la Cobla Mediterrània va interpretar una selecció de sardanes configurada amb l’assessorament de Jordi León i del sabadellenc Josep Maria Serracant, poc reconegut per la valuosa tasca que duu a terme en context de la cobla català.

L’ excel·lència en el conjunt i en les individualitats (especialment les tibles i tenores), van reeixir les obres des de la intenció, la intensitat i un romanticisme vigorós sense traces gruixudes. És evident que a Catalunya hi ha formacions de qualitat més que estimable amb un repertori, com el de Morera, imaginatiu, amb ofici i d’una modernitat encara permeable a la sensibilitat actual. Cal destacar les meritòries inflexions dinàmiques a L’ Empordà, la majestuosistat hímnica a Davant La Verge i la participació de la mezzosoprano Marta Valero lluint la musicalitat, l’expressivitat i la dicció que la caracteritzen en l’adaptació de Clavell de balcó, L’enamorada, La Paula té unes mitges, entre altres.

Si la societat catalana s’estimés més a ella mateixa i a la seva cultura en concret, un 150è aniversari com el de Morera generaria un seguit d’actes i iniciatives semblants arreu del país. De moment, poc s’ha homenatjat a un dels compositors més prolífics (teatre líric català, òpera, simfònic, música coral, etc) i a un activista cultural de referència. Potser pel seu bicentenari serem més “normals”.

Albert Ferrer Flamarich
Diari de Sabadell