Cerca de crítiques

Enquesta

Jove OSV: llavors del demà

6/7/2015 |

 

Programa: Obres diverses, Debussy, Holst.

Lloc i dia:Teatre Principal de Sabadell. 5-7-15

Entre les moltes iniciatives de la Simfònica del Vallès, la de la Jove Orquestra és una de les més engrescadores. Ho és per la relativa joventut del projecte (sisena convocatòria enguany), per la voluntat pedagògica i divulgativa, per que participa d’una tendència que facilita l’accés dels joves músics a formacions estables –ni que sigui puntualment- i perquè és un dels nombrosos atractius del cicle 30 nits. Es miri com es miri, la cultura –particularment el teatre i la música- i l’esport són dues senyes de Sabadell.

Per a la trobada d’aquest 2015, 107 músics s’han aplegat en una setmana d’intensa preparació en un cicle formatiu de gran interès els resultats del qual es van evidenciar en el llarg però gratificant concert a La Faràndula. Entre aquests més d’una quarantena de violoncel·listes es van alternar en ambdues parts de la sessió. La dada no és menor: demostra la capacitat de convocatòria del projecte i les dificultats d’organització garantint la participació de tots els inscrits.

Una participació que en la primera part es va repartir en diversos conjunts de famílies instrumentals (clarinets, grups de violoncels, secció de metalls, secció de corda, etc) sobresortint l’actuació del grup de percussió per la rauxa, la riquesa tímbrica i l’alta competència rítmico-tècnica exhibides sota la tutela Manel Cabero, timbal titular de la Simfònica. D’aquesta manera es calibrava la seva destresa individual i versatilitat dels joves músics, enfrontant-se a una dialèctica, sovint, diferent a la d’una orquestra però que, alhora, n’és la base. A més brindava l’opció d’incloure un repertori infreqüent i específic que, no obstant, no s’especificava en el programa de mà.

L’ambient festiu es va afermar a la segona part del concert amb el Prélude a l’après-midi d’un faune de Debussy i una selecció d’ Els planetes de Holst. Perdonada certa manca de clarificació de textures i pulcritud tímbrica en Debussy o el planeta Venus, els millors moments van trobar-se en la contundència i les tensions dinàmiques de Mart i en l’articulació i fraseig de Júpiter, la secció central del qual va ser cantada emotivament i subtils inflexions encapçalades per una corda afinadíssima i amb un so ample idoni pel seu inherent caràcter hímnic.

Per cert, coneguts els anhels mahlerians de Rubén Gimeno, projectes així podrien ser la via d’un programa estiuenc d’alt voltatge en que la Simfònica es reforcés per a un programa fora de temporada. Segurament seria el principal reclam de la clàssica dins el 30 nits i un reclam per a altres punts de la geografia catalana.  

Albert Ferrer Flamarich
Diari de Sabadell