En arribar dimecres al Liceu, un dia després de l'estrena de Don Pasquale i coincidint amb la primera funció del repartiment alternatiu, vaig tenir ganes de girar cua en sentir les protestes dels acomodadors i personal de sala del teatre, que, com els de L'Auditori, són víctimes d'un sistema de subcontractació que els ha dut a la vaga. Em vaig sentir com si jo també fos un esquirol, malgrat que em justificava pensant que m'havia compromès a escriure la crítica del muntatge d'aquesta òpera de Donizetti. En tot cas, tot i que puc ser amant de la lleugeresa, reconec que estava poc predisposada a veure i escoltar una mena de comèdia bufa sobre un vell, Don Pasquale, castigat per voler-se casar amb una jove, Norina, de la qual ignora que és l'estimada del seu nebot, Ernesto, al qual vol desheretar perquè no ha acceptat el casament que li proposava. Ho ignora perquè, a instàncies de Malatesta, Norina es fa passar per una altra i es casa falsament amb Don Pasquale, a qui desespera malgastant. En fi, un embolic que el muntatge de Laurent Pelly trasllada als anys cinquanta, com si suposés un paral·lelisme amb certes comèdies italianes de l'època, cosa que pot discutir-se perquè aquestes tenen un caràcter més social. En una mena de cub obert, on s'alternen les habitacions de Don Pasquale i Norina dins d'un escenari limitat als costats amb una renglera d'edificis, es representa l'escarni a Don Pasquale, interpretat pel baríton Roberto de Candia amb desimboltura i una certa exageració que sembla adherida al personatge. L'escenografia és elegant, però la direcció escènica de Pelly (menys inspirat que en un altre muntatge de Donizetti, La fille du regiment, representat al Liceu) no tendeix a la subtilesa. A la seva manera tampoc hi va tendir la direcció musical del veneçolà Diego Mattheuz, que semblava anar per feina amb un tempo accelerat. Entre els intèrprets s'ha de destacar la soprano sud-africana Pretty Yende, amb un timbre brillant, molta musicalitat i excel·lents dots d'actriu. Ella em va fer entrar, ja tard, dins de l'obra. Quan vaig sortir, els treballadors en vaga recollien signatures solidàries. Bona negociació.