Cerca de crítiques

Enquesta

Excels Quartet Casals

18/6/2015 |

 

Programa: Quartet Casals

Lloc i dia:Auditori de Barcelona

 

El Quartet Casals ha tancat la temporada de cambra de l’Auditori de Barcelona amb un concert d’una qualitat inigualable, amb un repertori eclèctic i exigent integrat per obres de Bach, Xostakóvitx i Beethoven. A hores d’ara aquesta formació de casa nostra ja és a la primera divisió mundial de la música de cambra. Després de molts anys d’estudi i de treball acurat i perfeccionista, han entrat al firmament musical dels intèrprets, un lloc reservat per a uns pocs escollits.

El concert va començar amb quatre fugues de L’art de la fuga, BWV 1080, de Bach. Els quatre instrumentistes van sortir amb els arcs barrocs que fan servir per a peces de fins a principis del xix i van seure disposats amb Abel Tomàs com a primer violí i Vera Martínez com a segon. Personalment, sempre havia trobat que Tomàs no tenia prou dots de lideratge per tocar de primer violí, però ara esmeno del tot la meva apreciació, perquè en aquesta peça va fer gala d’un so brillant i un estil decidit que marcava el camí als altres tres intèrprets.

El so del quartet va ser compacte, perfecte, en una amalgama que posseïa una unitat innegable i que alhora permetia distingir la part individual de cadascun dels quatre instruments. Encara que sigui sobrer remarcar-ho, l’afinació va ser immaculada fins a esdevenir feridora, especialment quan executaven quintes justes, que sonaven amb una transparència diàfana. Però els integrants del Quartet Casals encara van assolir una altra fita: aconseguir que les entrades del subjecte de cada fuga fossin clares, i a més, transmetre la puresa i la senzillesa (aparent) que recorre aquesta obra de Bach.

Després va venir una obra completament diferent: el Quartet de corda núm. 2 en la major, op. 68, de Xostakóvitx. El Quartet Casals ha tocat força vegades aquest compositor, amb un èxit molt notable. Un cop més, van fer notar la duresa i la bellesa de la música de Xostakóvitx en una interpretació profunda i plena de contrastos, amb un so a la corda, incisiu i punyent. Especialment en el segon moviment, l’Adagio, es va notar un contrast molt marcat entre la melodia que tocava el primer violí, que aquí era Vera Martínez, i l’acompanyament de la resta de músics.

La segona part del concert va estar dedicada a una obra majúscula de Beethoven: el Quartet de corda núm. 14 en do sostingut menor, op. 131, integrat per set moviments. Novament amb Vera Martínez al capdavant, el Quartet Casals va tocar amb elegància i un gran refinament en un estil de tall clàssic, potser un pèl massa contingut, però sempre amb un acoblament i un sentit d’unitat perfecte entre els quatre músics. Es va notar una certa manca d’intensitat expressiva en l’Adagio i l’Andante, però va ser una cosa molt matisada i més aviat de gust. Els moviments més ràpids i enèrgics van interpretar-los amb gran amplitud de so, sempre controlat.

Elsa Álvarez Forges
Núvol