És un privilegi tenir a Barcelona aquest fantàstic quartet, crec que aquesta és la seva essència al marge d'altres experiències. I després d'un temps sense escoltar-los, veiem que a més de la bona sintonia amb el repertori ben escollit del programa, cal dir que és un plaer escoltar-los, pel seu compromís, intensitat en l'expressió i precisió i personalitat de cada instrument.

Formidable en la netedat i la potènciadesolaviolinistaVeraMartínez, sens dubte estrella de la jornada, guapíssima a més en la seva molt pròxima maternitat, que va tocar amb un esperit envejable la seva part del Quartet núm. 2 de Xostakóvitx,unapeçaenlaqualhihaquatre solistesenunafeliçconjunció.Cristal·lí el Recitatiu i Romanç, que ens prevé de la dimensió expressiva a Beethoven, i atenció amb el caràcter, amb l'encert estilístic que assoleix el conjunt en el Tema amb variacions, tot en un àmbit expressiu amb varietat de matisos i, el més complex, potser diverses mencions de temes populars que defineixen ­amb un tractament formal exquisit en el compositor­ la sensibilitat de l'obra.

Potser el fonament del programa eren els quatre números de L'Art de la Fuga de Bach que, a més de claredat i elegància en la forma, va mostrarcolorisavijocdecontrastos.Un feliç fi de temporada que es va tancar amb el monumental Quartet núm. 14, op 131 de Beethoven, en el qual un tempo molt adequat, sense precipitació, i aprofundint en la frase ens va deixar veure meravellesdelasevaestructuraiconjunció i joc harmònic. Un programa de caràcter certament adust, introspectiu, en el qual la fuga, aquest camí que per a molts indica un final, potser un comiat, es va mostrar en diverses formes en el primer moviment del Beethoven, en execució límpida i clar joc de veus i temes. Crec que hi havia feliçment molts estudiantsalasala;gaudiestètic,lliçó magistral.