Un país culturalment normal estaria orgullós de comptar entre els seus homes amb algú com Enric Morera. Reduït a vague record o a curiositat folklòrica, fins i tot sent autor de La santa espina, L'Empordà o La sardana de les monges, continuaria sent un gran músic.

L'acte va servir per recordar les sevesdiverses facetes:compositor, intèrpret, pedagog i home compromès socialment, a més de ser el principal artífex de la creació d'un Teatre Líric Català que després del 1928 no va tenir continuïtat. Diversos parlaments i les interpretacions musicals van ajudar a perfilar una nit per al record. hi va ajudar, i molt, l'acurada actuació de la violinista Laura Gaya i la pianista Isabel Félix, responsables d'una bona selecció de miniatures com Serenata, Amorosa o Oriental, que van mostrar la perfecta entesa entre elles.

L'espectacular intervenció del Cor Jove de l'Orfeó Català, dirigit amb energia i tremp per Esteve Nabona, va servir per recordar aquell Morera tan popular, malgrat que continua sent, lamentablement, un perfecte desconegut.