Masaaki Suzuki sembla un director curós, que aporta molta i bona musicalitat en les seves reconegudes versions de Bach. Està especialitzat en repertoris de petit format, del barroc i el classicisme i els d’afinitat neoclàssica, casos de Britten oStravinsky. Sens dubte la seva versió de la Simfonia núm. 40 de Mozart en aquest concert va ser, tret de detalls’articulació a l’inici, o de més agilitatenfrasesdel’andante, moltagradable iconvincent, amb una corda homogènia en empastament, bon ferlamúsicadelballetqueStravinsky En amb de que especialitzada violí més de lloc de generar força expressiva.

L’altra cara de la moneda va ser va escriure per a Pulcinella sobre temes de Pergolesi, per a la qual va treballar amb Picasso i Diaghilev. aquells temps de finals de la guerra, Diaghilev ja havia estrenat Falla i Picasso el Tricorne a Londres iParís, i, de fet, la música Pulcinella l’havia demanat abans a Falla vista la seva experiència en el gènere de la pantomima ballet. Era música d’escenari petit, de manera s’hauria d’haver pensat que a la sala de L’Auditori es perdria. I de fet va ser així; la soprano – a més en músiques antigues – era inaudible, com ho va ser el solo de És orquestra de concerto grosso i els dos solistes podien haver tret profit del seu treball si l’espai escoltar, solistes ser en arte han només de No al commedia que en pot solistes de vents, el que va quedar va ser un escàs joc de contrastos; es va descuidar la dicció i la teatralització en els cantants (el compositor es va inspirar en la commedia dell’arte...). Aquesta orquestra ha de pensarseriosamentelsseusprogrames; han d’estar en un context, ser convenientment explicats i no ser nomésels directors els que de passada estableixin els seus criteris; ha de prevaler una direcció artística de conjunt, idubtoquedemomentdes de Tòquio es pugui fer alguna cosa. No té L’Auditori una àrea dedicada al coneixement? El famós Centre Gerhard?Demoment,unacommedia amb una certa tristesa, com la que deixen els joves acomodadors enconflicte a les seves portes.Nohi pot haver una mediació, i que en algun moment prevalgui la raó i l’interès general?