12/5/2015 |
Programa: Obres de Vila, Donati, Gjeilo, Consolación, Gyöngyösi, Busto, Aguiar.
Lloc i dia:Església de La Puríssima de Sabadell
Cor Lieder Càmera. Elisenda Carrasco, directora.
Església de La Puríssima de Sabadell. 10-5-15.
La coral sabadellenca Lieder Càmera celebra 25 anys. A la seva atapeïda agenda amb enregistraments discogràfics i col·laboracions amb les principals entitats i formacions del país hi ha afegit un programa integrament “a capella” de repertori sacra i compositors contemporanis d’arreu del món. Es tracta d’una proposta que amalgama estils diversos que van des del perfil heteromètric, homofònic i d’escriptura sil·làbica d’ Ubi Caritas del norueg Ola Gjeilo a la delicadesa i refinament de l’ Ave Maria del basc Javi Busto, passant per la diversificació de textures, modulacions i enorme dificultat d’afinació i concertació de la Sanctus Missae del català Josep Vila i Casañas.
Sanctus Missae
Acabada el 2014 i estrenada completa en aquesta ocasió, és una obra ambiciosa -doble cor- tenyida del plantejament laic propi del segle XX i amb un tractament instrumental de les veus. S’allunya dels convencionalismes i tradicions en la configuració musical de l’ordinari de la missa però participa de recursos habituals com els jocs antifonals o els retards en les veus, dins una estètica postmoderna que amara optimisme i espiritualitat. En aquest sentit i sense una segona audició necessària pel signant, l’obra remet a Vaughan Williams en les grans línies i a Pizzetti en determinats ritmes alhora que juga amb puntuals repeticions minimalistes d’algunes cèl·lules.
A banda d’un Sanctus interpretat per nombroses corals arreu del món, destacaria el Credo per l’originalitat de l’escriptura (especialment en el crescendo acumulatiu i les figuracions d’ Et vitam venturi) i l’Agnus Dei: el fragment més expansiu, clos amb la dispersió de les dones per la sala repetint el text en diversos idiomes i generant un efecte de llunyania i de ressacralització del marc acústic. No obstant, la participació d’un quartet solista en l’obra és més testimonial que rellevant. A més, sovint quedava ofegat per un Lieder Camèra que va oficiar un concert satisfactori com a presa de contacte públic amb el repertori però perfectible des de diversos paràmetres. L’entrega i la disciplina del cor, aparellada a la diligència i coneixement d’Elisenda Carrasco, poliran i equilibraran les mancances, sobretot en la texturació dels tutti i d’unes cordes masculines poc sonores i d’afinació calant davant una secció femenina, potent i molt més cohesionada –especialment les sopranos.