Ha passat un cert temps des d’aquell 9 d’octubre del 2013, quan Ibercamera presentava la seva orquestra, una Da Camera que mostrava signes d’innegable qualitat. Un any i mig després, la consolidació de l’excel · lència és un fet.

Tenir al nostre país una orquestra com aquesta i la també jove Montsalvat és un privilegi i caldria tenir-ho ben present des de les institucions.

Da Camera va comptar, aquesta vegada, amb una autoritat com Martha Argerich, formidable i molt lliure en el genial Concert per a piano i trompeta de Xostakóvitx. La pianista argentina i la sensacional trompetista Mireia Farrés van establir un joc de complicitats, atentes al sentit de l’humor de la peça, sense amagar el dolor feridor que ja s’apunta en el lent que prefigura el drama personal que viuria aviat el músic rus.

Si la primera part s’iniciava amb el Concert per a violí BWV 1041 de Bach, en el qual Alexander Janiczek va mostrar virtuosisme i sentit del treball en equip, amb una corda compactada i formada per primeres espases, la conclusiva quarta simfonia de Beethoven va coronar una vetllada senzillament formidable.