7/5/2015 |
Programa: Barroco Intèrprets: Dorothee Oberlingen; Ensemble Zefiro
Lloc i dia:Auditori de Barcelona
Jo entenc que una bona obsessió Vivaldi ha de començar per l’estudi – no només tècnic de la partitura – sinó de les seves característiques en el context de l’època. Tot i això, aquí el grup va emprendre una experiència diguem literal i amb escassa reflexió, de sis Concerti que especifiquen amb claredat les veus solistes, encara que poc aclareixen de la resta del conjunt, cas de quants violins tocaven en la mateixa part. Dic això perquè va sorprendre des del començament el protagonisme amb formidable tècnica de la flauta de bec, de so marmori i escàs espectre de matisos, tret de l’ornamentació. Cal dir que eren temps en què ja es començava a valorar l’altra flauta, la travessera, que sí que disposa de més arguments expressius. Posats a jugar, acceptem aquesta proposta, en la qual les conseqüències solen ser – quan es tracta de solistes – que l’afinació de la corda i de les canyes és poc compatible amb aquesta flauta, la qual cosa crea problemes. Dubto a més que un violinista com era Vivaldi hagués deixat un violí en solitari, amb l’ajuda, com a màxim, de l’oboè, en un context que va manifestar en moltes ocasions el seu desequilibri sobretot protagonitzat per la flauta. En un grup tan petit, sumar, com en alguns passatges, el fagot (he de dir que els vents eren molt bons en aquest cas) al baix del continu, desestabilitzava encara més i deixava el violí de vegades inoïble. Pel que fa a la qualitat de la corda hem de dir que l’afinació del violoncel no sempre va ser feliç, i que en el cas del violinista Spadano, la versatilitat no l’ajuda, perquè a més el fet d’utilitzar un arc barroc ha d’anar acompanyat d’una tècnica d’articulació i emissió del so que encaixin en aquesta estilística, al marge de desajustos d’afinació. L’obsessió Vivaldi, doncs, va resultar més aviat l’interès personalista de la molt bona flautista per assumir el primer pla d’aquests Concerti que Vivaldi va escriure sens dubte amb ànim d’experimentació, o per donar lloc als solistes de què disposava, i que dubto que fossin pensats per a la plantilla ara proposada.