En els 35 anys que fa que l’Òpera de Sabadell crea espectacles lírics, que ja fa anys que circulen per tot Catalunya, poques vegades hem vist una producció tan extraordinària com aquesta des de tots els punts de vista: equip de cantants, escenografia, moviment escènic, participació coral i rendiment orquestral. Ja fa anys que l’entitat, dirigida per Mirna Lacambra, està arribant a un nivell de qualitat professional que no ens hauríem atrevit a sospitar quan es va posar en marxa la iniciativa: avui dia Sabadell és al mapa operístic europeu per mèrits propis, i de tota la gent que hi ha cregut i que hi creu amb l’entusiasme que difícilment trobaríem enlloc més.

Una escenografia senzilla però brillant, amb troballes com la del gran espai del tercer acte (pel qual corrien els pequinesos que no podien dormir per ordre imperial), l’aparició de la cort del vell emperador Altoum (un paper cameo interpretat amb sobrietat pel gran tenor Dalmau González), i un repartiment del millor que hi ha al país, encapçalat per les nostres dives Maribel Ortega i Montserrat Martí, en dos pols diferents d’una vocalitat esplèndida (Ortega sòlida, segura, impressionant, convincent i autoritària; Martí emotiva, intensa, de veu preciosa com una Liù emocionant que va arrencar un aplaudiment espontani després de la seva primera ària).

Esplèndid el tenor peruà Andrés Veramendi, de veu nítida i molt adequada per al paper i també molt adequats els tres mandarins Ping, Pang i Pong, encapçalats pel magnífic i versàtil Carles Daza.

El cor, reforçat i competentíssim, ha contribuït a fer d’aquesta funció un esdeveniment de gala, així com la sòlida i ben calibrada direcció escènica de Carles Ortiz, que de passada ha fet el petit paper del Príncep de Pèrsia. Aquesta producció, que circularà per tot Catalunya, farà un excel · lent impacte a tot arreu, amb l’excel · lent rendiment de l’orquestra sota la direcció de Daniel M. Gil de Tejada, alhoratam bé director del cor.