Era el seu debut com a baríton al Liceu però un rumor recorria la sala. Plácido Domingo no estava en plenitud de facultats. La directora artística del teatre, Christina Scheppelmann, es va encarregar de desfer el malentès: el divo cantarà tot i que es recupera d'una bronquitis. Sospir d'alleujament entre els seguidors. El que va venir després ja és conegut. El longeu cantant de 74 anys, amb una intel·ligent administració dels seus recursos, va acabar posant dret un entregat Gran Teatre amb el seu rol en la melancòlica i fosca I due Foscari de Verdi, obra basada en una novel·la de Lord Byron.

L'irrepetible artista, que el 2016 interpretarà al teatre Simon Boccanegra coincidint amb el mig segle del seu debut a la Rambla, havia esgotat les localitats per a les dues funcions de la versió concert de la sisena òpera del compositor italià. Els dubtes que podia generar la seva actuació, precedida per les crítiques negatives de la seva estrena baritonal amb Ernani al Met, es van aclarir aviat. Domingo no estava recuperat, però el seu indubtable carisma en una obra en què domina l'expressivitat dramàtica li va fer guanyar la batalla.

Plácido va començar una mica insegur, però va créixer fins a mostrar el millor del seu timbre, musicalitat i exquisit fraseig en el tercer acte amb l'ària de la renúncia, que va merèixer quatre minuts ininterromputs d'aplaudiments. L'artista es va emocionar després de la prolongada ovació del final de la funció. «El públic del Liceu és únic, i és impressionant rebre aquesta estima al cap de tants anys de relació», va dir després d'haver viscut una nit en què hi va haver molt d'homenatge a la seva llegenda.

CURS DE CANT / Malgrat haver de renunciar a l'escenificació de l'obra, cosa que hauria multiplicat les seves possibilitats dramàtiques, Domingo va encertar sempre el perfil del dux de Venècia i pare afligit per haver d'assumir la condemna del seu fill Jacopo (un discret Aquiles Machado). Però el més espectacular èxit canor de la nit va ser per a l'explosiva Liudmyla Monarstyrska (Lucrezia, esposa del condemnat) en el seu debut al teatre. El seu va ser un curs de cant. La ucraïnesa va exhibir una magnífica tessitura de soprano dramàtica de coloratura i un impactant registre agut.

De la resta del repartiment en destaca el baix Raymond Acero com a malvat Loredano, mentre que Josep Fadó i Maria Miró van complir amb els seus rols. La correcta direcció de Massimo Zanetti, al capdavant de l'orquestra i els cors de la casa sobre l'escenari, va contribuir a equilibrar sempre el volum sonor de les formacions amb les veus.