Cerca de crítiques

Enquesta

Rèquiem associatiu

28/4/2015 |

 

Programa: Mozart: Rèquiem

Lloc i dia:Palau de la Música Catalana. 25-4-15.

Maria Eugènia Boix, soprano. Georgina Reyner, mezzosoprano. Carles Prat, tenor. Jordi Sabata, baix. Cor Ciutat de Tarragona, Coral Mixta d’Igualada, Coral Verge del Camí, Orfeó de Flix. OSV. Xavier Puig, director.

 

Convertit quasi en un esdeveniment per algunes latituds catalanes, el Rèquiem de Mozart de la Simfònica del Vallès amb diverses corals del país sembla revivificar l’esperit associacionista decimonònic tan present a la resta d’Europa com a Catalunya. Una activitat que, recordem-ho, va gestar una tradició convertida en emblema nacional. Per tant, la comesa no és marginal i els resultats artístics mereixen l’elogi gràcies a la direcció d’un Xavier Puig a qui voldria escoltar més sovint en les nostres temporades simfòniques. De gest clar, enèrgic i expressiu amb mirada i cos, planteja l’obra des d’un dramatisme i una intensitat molt teatrals, puntualment dionisíac i d’ascendència beethoveniana.

Aposta per un temps àgil, sense precipitació, que dota d’un lleuger tenebrisme números com el “Dies irae”, d’un caràcter exultant el “Sanctus” i de força a les fugues. Alhora ressalta detalls ben planificats com el crescendo al “Lacrimosa” o les veladures de les sopranos al “Confutatis”. Tot plegat valida el treball de les quatre formacions corals que palesen que, a vegades, molts no són massa. Sobretot, atenint-nos a que la professionalitat coral és una excepció. En conseqüència, estan justificades certes mancances tècniques de les cordes masculines en la texturació, l’emissió i en l’articulació d’alguns motius i ornaments (Kyrie, Rex) davant una secció femenina vibrant, potent i cohesionada. L’entrega, la disciplina i l’esforç del Cor Ciutat de Tarragona, la Coral Mixta d’Igualada, Coral Verge del Camí i l’Orfeó de Flix són inqüestionables, un factor diferencial. Igual que la importància del projecte i la seva circulació pels auditoris catalans. Per cert, era molt difícil comptar amb l’orgue del Palau i no amb un teclat pràcticament inaudible en tota l’obra, a excepció d’alguns compassos del “Lux aeterna”?

Amb les úniques notes al programa substancials llegides en el que va de temporada, l’orquestra prèviament va oferir l’ Adagio i fuga en do menor com un aperitiu adust on la fuga avançava amb més força que tensió.

El quartet solista

El cronista és tan partícip d’oferir oportunitats entre els cantants catalans com d’evitar les veus esllanguides tan freqüents en aquest repertori, especialment entre els tenors i les sopranos. Al marge d’aquest posicionament, el que resulta innegociable és un nivell inferior a l’estimable. Com a conjunt, el quartet solista va funcionar (Recordare), destacant-se el baix Jordi Sabata per la bona emissió i un volum i amplada vocals estimables (Tuba mirum). En canvi, a una de les altres tres veus li mancava domini del diafragma amb la conseqüent irregularitat en la col·locació de les notes, en els sons destimbrats i en l’escàs domini del legato, malgrat cercar una expressivitat refinada. No cal indicar noms d’altres veus catalanes molt més preparades a l’espera d’una oportunitat dins la temporada simfònica de l’OSV. Les escoltarem la temporada vinent?

                           

 

 

Albert Ferrer Flamarich
Diari de Sabadell